Quatre copes del Rei en les últimes vuit edicions
Dominador. Des de la copa del curs del triplet, que va trencar una ratxa d'onze anys sense guanyar el títol, el Barça només ha caigut un cop abans de les semifinals
El 29 d'abril de 1998, el Barça de Van Gaal va guanyar la 24a copa del Rei de la història del club en derrotar el Mallorca a Mestalla en una final èpica que es va resoldre en la tanda de penals. Aquella va ser la tercera final seguida i la segona copa consecutiva del Barça, després de caure contra l'Atlético dues temporades abans (1-0) i de vèncer el Betis el curs següent. I va ser llavors quan va arribar la sequera, d'onze anys de durada, més d'una dècada sense que el Barça tornés a disputar una final de la copa, i amb edicions en què els blaugrana van caure tot just començar contra equips d'inferior categoria, com el Figueres, el Novelda i el Gramenet. “Mentre jo hi sigui, aquí no hi haurà cap competició més important que una altra”, va avisar Pep Guardiola en la roda de premsa prèvia al Benidorm-Barça del curs 2008/09, el primer partit de la copa que va dirigir el de Santpedor. I anava de debò, ja que aquella nit el Barça va encetar l'assalt a una competició que acabaria guanyant a Mestalla, contra l'Athletic, en la final en què l'equip de Guardiola va posar la primera pedra de l'històric triplet. “Si ells fa 25 anys que l'esperen, nosaltres 11”, havia recordat el tècnic abans del partit. I el retrobament va ser durador, ja que des de llavors han passat ja set temporades, en les quals l'equip blaugrana ha deixat de disputar només dues finals de la copa.
Màxima importància
De fet, la copa del curs 2009/10 va ser la primera competició que va deixar de guanyar el Barça de Guardiola, que va caure en els quarts contra el que acabaria sent campió, el Sevilla, en una eliminatòria marcada per una errada de Txigrinski que acabaria pesant com una llosa en el seu pas pel Barça i per un duel al Pizjuán en què la mala sort es va posar en contra dels blaugrana, que van estar a punt de remuntar l'1-2 del Camp Nou. Després va arribar la final de Mestalla contra el Madrid, aquella en què Undiano va permetre el joc dur dels blancs, que es van imposar en la pròrroga, per encetar un encreuament de declaracions entre Mourinho i Guardiola que va acabar amb el portuguès pronunciant els inoblidables perquès i amb el Barça eliminant el Madrid en les semifinals de la Champions. I és clar, el tècnic més llorejat de la història del club no podia marxar del Camp Nou sense guanyar una altra copa, un títol que el Barça de Guardiola va obtenir al Calderón, i una altre cop contra l'Athletic.
Guardiola va marxar, però el caixet de la copa es va mantenir inalterable, com demostra que el Barça va seguir lluitant de valent per la competició, deixant enrere aquells cursos en què semblava que la copa feia més nosa que servei. La campanya 2012/13, els blaugrana van caure en les semifinals, contra el Madrid, que en el curs següent va guanyar el Barça un altre cop a Mestalla, amb aquella cavalcada de Bale que va superar Bartra. Dues temporades sense guanyar el títol, però, eren massa per al Barça, que amb l'arribada de Luis Enrique a la banqueta es va retrobar amb el trofeu, que ja ha guanyat dues vegades seguides. I és que després d'onze anys esperant recuperar la sensació del que significa aixecar una copa, el Barça ha disputat sis de les vuit darreres finals, i quatre han acabat amb celebració. El rei, doncs, ha tornat, i amb ganes de quedar-se.
Notícies
Divendres,10 maig 2024
