Motius per creure-hi

Amb més de mitja lliga encara al davant, és tan evident que el títol està d'allò més obert com que el Madrid segueix sent el principal favorit. Perquè els blancs, amb una única derrota en disset jornades, són els líders tot i tenir pendent encara el partit de Mestalla, i havent passat ja pel Camp Nou, el Calderón i el Pizjuán. Tot i així, i amb l'evidència que a mesura que s'arriba al final de la lliga qualsevol rival amb alguna cosa en joc, sigui quin sigui el seu potencial, passa a ser un gran perill, no cal oblidar que als de Zidane encara els queden sortides de màxima dificultat, com Balaídos, Mestalla, l'estadi de la Ceràmica i San Mamés. I després, és clar, han de rebre l'Atlético, el Barça i el Sevilla, els tres equips de la lliga més capacitats per assaltar el Bernabéu. I els blancs ho hauran d'afrontar tot plegat amb el cansament acumulat pel mundial de clubs –una competició que acostuma a passar factura–, amb Bale a la infermeria fins a l'abril i, és clar, amb la copa i la Champions desgastant la plantilla. Tot i així, potser el punt més perillós podria ser un altre, el del canvi de dinàmica, ja que és força improbable que el Madrid torni a encadenar victòries merescudes amb d'altres d'inexplicables, un descens a la Terra que igualaria les forces, sempre que el Barça agafés l'esperada velocitat de creuer.

Perquè, com va recordar Luis Enrique divendres, si el seu equip vol revalidar la lliga el primer que ha de fer és guanyar els seus partits, i tot i la dificultat afegida de la copa, els blaugrana tenen al davant un mes i mig força assequible en la lliga, amb cinc partits, l'Athletic i el Leganés a casa i l'Eibar, el Betis i l'Alavés a domicili, en què el Barça pot sumar perfectament els quinze punts. Luis Enrique, a més, un tècnic que acostuma a signar grans segones voltes, disposa de totes les seves primeres espases, amb un Iniesta que ha tornat de la lesió molt fi i amb un trident que comença a marcar gols amb facilitat, sense oblidar l'estat de forma de Messi, el principal argument per creure que tots els títols són possibles. I és clar, bona part de les aspiracions blaugrana passaran pel Bernabéu, un estadi on el curs passat, i amb Leo Messi a la banqueta, el Barça es va imposar 0-4.

I no es pot tancar l'anàlisi de la situació sense afegir en la coctelera el Sevilla, un equip que s'ha colat en l'eterna lluita entre el Barça i el Madrid per mèrits propis, ja que ara mateix és el segon classificat. Els andalusos, que s'han adaptat a la perfecció als revolucionaris plantejaments de Sampaoli, tenen a favor jugar sense res a perdre, el fet de no disputar ja la copa, una eliminatòria de Champions assequible contra el Leicester i una plantilla àmplia, tot i que en contra tenen la inexperiència en aquest tipus de situacions i, sobretot, el pitjor calendari dels tres aspirants, ja que encara han de visitar el Betis, l'Atlético, el Barça, el València i el Madrid. No hi ha dubte, doncs, que la lliga està ben oberta. Ha arribat el moment de cordar-se els cinturons.