De l’històric 6-1 endossat al PSG al decebedor 3-0 encaixat al Juventus Stadium. De ser capaç de vèncer al Santiago Bernabéu en el temps afegit (2-3) a perdre bona part de les expectatives al títol de lliga amb una dolorosa ensopegada a Màlaga (2-0). De l’eufòria a la decepció. Dos conceptes que han marcat la trajectòria del Barça durant el 2017. Un any que va arrencar amb Luis Enrique a la banqueta i que acaba amb Ernesto Valverde al capdavant del timó blaugrana. “Ha estat un any intens”, el va definir Josep Maria Bartomeu en el balanç final.

La irregularitat mostrada pels blaugrana va tenir conseqüències pel que fa als títols assolits. La copa segellada en derrotar l’Alavés en la final (3-1) no va ser un botí suficient per satisfer l’afició. I encara menys quan es venia de celebrar un triplet i un doblet, respectivament, en les dues temporades anteriors. Precisament aquesta sensació de desgast en el projecte de Luis Enrique va propiciar que el tècnic donés per acabada la seva etapa com a tècnic blaugrana. “La manera que tinc de viure aquesta professió significa tenir poques hores de descans i desconnexió. I necessito descansar”, va explicar l’asturià l’1 de març, just després del partit contra l’Sporting al Camp Nou (6-1) corresponent a la 25à jornada de lliga. D’aquesta manera, es confirmaven els rumors que durant els mesos anteriors ja avançaven la seva voluntat de tancar la seva etapa a la banqueta blaugrana.

Quan ho va anunciar, però, encara quedaven els mesos de competició decisius, que van tenir tres grans moments. El primer va coincidir amb la tornada dels vuitens de la Champions. Aquell 8 de març el conjunt blaugrana va signar la major remuntada de la història del futbol europeu en endossar un 6-1 al PSG, suficient per compensar el 4-0 encaixat en el duel d’anada a París. Una fita per a la història del Barça escrita amb els gols de Luis Suárez, Kurzawa –en pròpia porteria– Messi, Neymar (2) i Sergi Roberto, aquest últim ja en el temps afegit. “M’he llançat amb totes les meves ganes, no sabia si estava en línia o no... Estic exultant”, va declarar el migcampista reusenc després del partit.

La fotografia de Messi, braç en alt, celebrant la increïble remuntada per sobre d’una munió d’aficionats ha estat una de les imatges d’aquest 2017. L’altra és la del crac argentí exhibint la seva samarreta a la grada del Santiago Bernabéu després de marcar el 2-3 en l’última jugada del clàssic disputat el 23 d’abril. Aquell dia el millor del món va fer callar el feu blanc en signar un doblet que va fer renéixer les esperances blaugrana de revalidar la lliga. De fet, la victòria va permetre atrapar els blancs al capdavant de la classificació amb 75 punts, però amb un partit més. Els de Luis Enrique van guanyar les sis últimes jornades, però no va ser suficient per evitar que el títol fos per a l’etern rival, que també va saldar amb triomf els sis duels pendents i van acabar amb tres punts més que els blaugrana (93 i 90, respectivament). Una diferència mínima que va ser la penitència a diverses ensopegades inesperades, com ara contra l’Alavés al Camp Nou, o bé contra el Màlaga a La Rosaleda en un moment clau del curs. Tampoc hi van ajudar els arbitratges, amb greus errades contra els blaugrana. La més evident, un gol no concedit al camp del Betis quan la pilota havia traspassat amb molta claredat la línia de gol i que hauria suposat el triomf. Pel que fa a la Champions, la gran remuntada a vuitens no va tenir continuïtat en l’eliminatòria de quarts, en la qual els blaugrana van cedir contra el Juventus (3-0 a Tori i 0-0 al Camp Nou).

Malgrat tot, es va poder tancar la temporada celebrant el títol de copa –el tercer consecutiu–, segellat el 27 de maig contra l’Alavés en una final celebrada al Vicente Calderón. El 3-1 va permetre a Luis Enrique acomiadar-se amb el novè títol assolit en la seva etapa de tres anys a la banqueta blaugrana. “Si algú m’hagués dit que guanyaríem nou títols de tretze ho hauria signat. Jo he donat el cent per cent i els jugadors m’han donat a mi el cent per cent”, va manifestar com a agraïment l’asturià en la seva última compareixença com a tècnic del Barça.

Tot just dos dies després d’aixecar la copa, Josep Maria Bartomeu va anunciar oficialment el relleu de Luis Enrique. L’escollit era Ernesto Valverde, que des del primer moment ja va liderar les travesses per succeir l’asturià. “El club aposta per Valverde pel seu coneixement futbolístic. Té molta experiència com a entrenador, té un estil i una manera de treballar que s’ajusten a la manera de fer del nostre club”, va destacar Bartomeu amb relació a l’elecció del tècnic basc d’origen extremeny per comandar la nau blaugrana. “Conec l’estil, he treballat aquí i sé que m’he de readaptar. La idea és profunditzar en l’estil, donar-li una altra volta” va ser la declaració d’intencions del nou tècnic el dia de la seva presentació oficial (1 de juny).

El caràcter assossegat de Valverde, unit al seu pragmatisme a l’hora d’afrontar cada imprevist, ha afavorit que la transició a la banqueta es pugui valorar de manera positiva després dels sis primers mesos en el càrrec. Una apreciació que guanya crèdit si es té en compte com va trastocar la planificació blaugrana durant l’estiu la inesperada fugida de Neymar al PSG. Els dubtes provocats per la política de reforços van augmentar considerablement després de la superioritat manifesta pel Madrid en els dos enfrontaments de la supercopa d’Espanya a l’agost. Una situació que s’ha capgirat completament. De fet, el nou projecte liderat per Valverde tanca el 2017 en plena forma. L’equip és líder en la lliga amb un ampli marge de punts respecte als seus perseguidors i està classificat per als vuitens de la Champions –el Chelsea espera al febrer– després d’’haver dominat la fase de grups de principi a fi.