El Barça va viure ahir la seva particular jornada de passió al Sánchez Pizjuán. En plena Setmana Santa sevillana, el conjunt blaugrana va tenir el minut miraculós que li va permetre evitar una derrota que semblava escrita a les acaballes del partit. Primer Luis Suárez, en el minut 88, i tot seguit Leo Messi, en el 89, van equilibrar un 2-0 que havia assolit el Sevilla gràcies a l’empenta i el bon joc dut a terme durant el duel. De fet, l’empat del Barça només es pot atribuir a la rauxa final mostrada per l’equip d’Ernesto Valverde, que sense Messi al camp –l’argentí només va jugar l’última mitja hora– es va mostrar massa tou i sense idees en atac. L’enèrgica celebració de Messi després d’establir el 2-2 amb un xut ras i sec des de la frontal va evidenciar la importància simbòlica de l’empat, sobretot a l’hora de mantenir l’etiqueta del Barça d’equip imbatut en la lliga més enllà de salvar un punt.

Una hora abans del xiulet inicial, quan el Barça va fer oficial l’alineació, es va desfer la incògnita que havia marcat la prèvia del partit. Finalment, Ernesto Valverde va optar per deixar Messi a la banqueta a l’inici com a mesura de prudència. Una decisió motivada per les molèsties als isquiotibials que ha arrossegat el crac blaugrana durant els últims dies i que feien recomanable dosificar els esforços pensant també en la proximitat de l’anada dels quarts de finals de la Champions contra la Roma, que es jugarà d’aquí a tres dies al Camp Nou. A més, el còmode avantatge respecte al segon classificat era un factor més a favor d’evitar riscos.

Valverde, però, no va reservar cap més dels seus referents, conscient que la visita al Sánchez Pizjuán es presentava com la més exigent que quedava fins al final del campionat. Ter Stegen Piqué, Umtiti, Alba, Iniesta... Sí que hi faltava Busquets, per lesió (se l’espera dimecres), cosa que va traslladar Ivan Rakitic a la posició de pivot. L’absència de Messi en l’equip titular també va propiciar la presència d’Ousmane Dembélé a l’onze per tal de compartir responsabilitats ofensives amb Suárez i Coutinho. De fet, el dibuix plantejat ahir pel Barça es va assimilar més al 4-3-3 que al 4-4-2 habitual durant la present temporada.

Pel que fa al Sevilla, impulsat per un públic molt animós, el seu tècnic, Vincenzo Montella no va fer rotacions tot i que dimarts també té una cita de Champions de màxima exigència contra el Bayern de Munic. De fet, l’únic canvi significatiu va ser la presència de Jesús Navas en lloc del sancionat Sarabia.

El principal protagonista de la primera part, però, va ser Franco Vázquez, l’encarregat de marcar l’1-0 amb el qual es va arribar al descans. El resultat va ser la millor evidència de com els blaugrana van trobar a faltar Messi durant aquests primers 45 minuts. A l’equip li van faltar idees per contrarestar l’empenta exhibida des de l’inici per un Sevilla que va generar més perill. És cert que el Barça també va disposar d’algunes ocasions destacades, com ara un xut matiner de Suárez (8’) que va sortir una mica desviat o algunes accions de Pique i Umtiti de sorprendre en pilotes aèries, però la sensació que desprenia l’equip era d’incomoditat. El gol de Vázquez, precedit per una pèrdua dels blaugrana a la zona ampla i d’una bona assistència de Correa, va ser la penitència a pagar.

Tot just iniciar la segona part, Messi ja va començar a escalfar-se. Era clar que la seva entrada al terreny de joc no es podia ajornar gaire per tal de capgirar el resultat. Per contra, l’objectiu de canviar el guió del partit es va veure truncat quan Muriel, atent per recollir un refús de Ter Stegen després d’un primer xut d’Escudero, va fer el 2-0 en el minut 49. Els Sevilla fins i tot va tenir el 3-0 a tocar (Piqué va treure sota els pals un xut de Navas), abans que Messi sortís al terreny de joc en substitució de Dembélé (57’). L’entrada de l’astre argentí no va frenar l’ambició d’un Sevilla que va seguir creant ocasions al contraatac, però va aportar al Barça l’eficàcia que va acabar per fer ressuscitar els de Valverde. Primer va ser Suárez qui va fer l1-2 atent a l’hora de rematar una pilota solta al segon pal, i tot seguit va ser Messi qui tiraria de coratge per controlar la pilota fins a la frontal i, des d’allà, etzibar un xut ras, sec i ajustat al pal inabastable per a Sergio Rico.