Leo Messi era un dels jugadors més afectats en el vol de tornada a Barcelona després de la derrota contra la Roma. També el capità, Andrés Iniesta, que va acabar el que possiblement serà el seu últim partit en aquesta competició amb una humiliació que no mereix la seva trajectòria impecable. L’argentí havia vist com, un any més, i per tercer cop consecutiu, deia adeu massa aviat de la màxima competició europea, la que corona els millors i que ajuda aquells que hi brillen a coronar-se en els premis individuals, com són la Bota d’Or i el The Best. L’eliminació d’enguany restarà moltes possibilitats al 10 blaugrana d’endur-se’ls.

Campió el 2006, el 2009, el 2011 i el 2015, Messi no aixeca l’orelluda des d’aquella final de Berlín. Un únic títol en els últims set anys, massa poc per al millor jugador del món. Mentrestant, en aquest període de temps, el Madrid n’ha aixecat quatre. Una competició com la Champions no mereix que un futbolista com Leo Messi marxi abans d’hora i sense poder lluitar pel títol, i l’argentí no mereix dir adeu de la manera que ho va fer, amb una derrota humiliant i sense contemplacions. Que el Barça no hagi estat capaç de guanyar cap Champions quan encara té Messi en plenitud és un de les coses que el barcelonisme no es podrà perdonar mai.

El 10 blaugrana ha dit adeu a la Champions d’aquesta temporada amb un total de sis gols. En l’eliminatòria dels vuitens va ser decisiu contra el Chelsea marcant a Londres i fent un doblet al Camp Nou, però en els quarts s’ha quedat sense veure porteria en els dos partits. A Messi, però, com als seus companys, no li queda cap més remei que aixecar-se per acabar de segellar el títol de lliga, que és a tocar, i per tornar a guanyar la copa del Rei contra el Sevilla i afegir un altre doblet al palmarès.