Quan el 1999 Josep Lluís Núñez va fitxar Frédéric Déhu ho va fer perquè es volia penetrar en el mercat francès. Parlava, això sí, de termes econòmics, perquè esportivament el central provinent del Lens va ser un autèntic fracàs. L’actual mànager general del Barça va assegurar en la presentació d’Éric Abidal que un dels motius pels quals havia estat l’escollit era perquè era un gran coneixedor del futbol francès i que en el futur aquest seria un mercat molt interessant.

El club blaugrana ja fa uns anys que explora la via francesa i les últimes incorporacions es pot dir que més o menys han funcionat prou bé. En la plantilla actual, ara mateix, hi ha quatre jugadors d’aquesta nacionalitat –Dembélé, Digne, Umtiti i Lenglet– i podrien ser cinc si finalment acaba arribant Adrien Rabiot, per qui s’està negociant amb el PSG. Seria el 24è jugador francès en la història del FC Barcelona. El primer va ser René-Victor Fenouillère, un davanter que va fer un gol en els tres amistosos que va jugar vestint de blaugrana. El segon va ser Henry Normand, i que també va jugar en el Madrid abans de venir al Barça. Els següents serien Jim Carlier, Maurice Bigué, Jean Verdoux. Aquest últim va jugar la temporada 1917/18 i fins al 1948 el Barça no tornaria a tenir un jugador de França al seu equip. Va ser Jules Robusco, que només va jugar dos partits.

Després d’ell ja vindria Lucien Muller, que sí que va deixar empremta al club disputant 124 partits i convertint-se en entrenador anys després. No es tornaria a tenir jugadors francesos fins a l’arribada de Laurent Blanc l’any 1996. Fins al 2003 van anar venint francesos però cap d’ells va triomfar. Si durant un temps es va afirmar que existia certa malastrugança en el Barça amb els futbolistes nascuts a França és per culpa d’aquest període. Dugarry, Déhu, Dutruel, Petit i Christanval van passar amb més pena que glòria pel club blaugrana, De fet, cap d’ells s’hi va estar gaire temps.

Després d’aquests arribaria Giuly, que iniciaria aquesta última etapa en què la majoria de jugadors francesos incorporats han ofert un bon rendiment i alguns han deixat empremta per sempre més. Com Éric Abidal, que ara és el nou secretari tècnic del club, i que serà estimat per tot el barcelonisme gràcies al seu esperit de superació quan va superar un càncer. Thuram va tenir un rendiment irregular però el seu compromís social i el seu comportament van ser exemplars. Giuly va ser clau en l’equip de Rijkaard guanyant dues lligues i una Champions i només l’aparició de Messi li va restar protagonisme. Thierry Henry va estar-se tres temporades en el Barça i va guanyar set títols, entre aquests la Champions, que tant desitjava. Va formar un trident brutal amb Messi i Eto’o, comandats per Pep Guardiola des de la banqueta.

Dels últims francesos que han arribat, el que millor rendiment ha donat ha estat Samuel Umtiti, que avui serà titular en la final del mundial de Rússia. Renovat fa poc, és, juntament amb Piqué, el líder de la defensa de l’equip de Valverde. Abans que ell, a l’eix hi va jugar del 2014 al 2017 Mathieu, que malgrat algunes crítiques pel seu últim any, es pot afirmar que va tenir un rendiment correcte en els seus tres anys a les ordres de Luis Enrique. Digne és el suplent de Jordi Alba i té poques oportunitats. Quan juga, però, simplement compleix. Dembélé, la penúltima incorporació francesa, és el segon fitxatge més car en la història del club i s’espera que aquest any rendeixi més i acabi d’explotar. L’últim és Lenglet, en espera que ho pugui fer Rabiot.