A mitjan abril corria per la ciutat esportiva Joan Gamper el rum-rum que el retorn d’Alèxia Putellas als terrenys de joc era a tocar. Les companyes, la premsa i, és clar, ella mateixa estaven ansioses en vista d’aquesta possibilitat, i un Camp Nou ple en una tornada de semifinals de la lliga de campions semblava l’escenari ideal, però finalment la data es va considerar massa arriscada i els flaixos van haver d’esperar per disparar-se.

La pausa no va ser gaire llarga, ja que només tres dies més tard Putellas va treure el cap al Johan Cruyff. Era el minut 74 de partit contra l’Sporting de Huelva, amb un 2-0 en el marcador, quan Jonatan Giráldez la va fer sortir a la gespa en substitució de Claudia Pina. “Ha estat molt bonic des que ha sortit a escalfar-se. No calia donar gaire informació abans, perquè la jugadora ja estava una mica delicada emocionalment. Li he dit que gaudís i que sentís l’escalf de l’afició”, va explicar el tècnic blaugrana aquell dia.

La jornada va ser intensa, ja que la millor jugadora del món posava fi a deu mesos de patiment, però és que, a més, aquella mateixa tarda el Barça es va proclamar campió de lliga. Hi podria haver una tornada a la competició més brillant per a Alèxia? L’estadi va començar a cridar el seu nom tan bon punt la va veure sortir dels vestidors i, mentre la migcampista esperava l’autorització de l’àrbitre per incorporar-se al partit, el públic, dempeus, va començar a ovacionar-la.

“Vull donar les gràcies a totes les persones que han estat durant el procés, a tothom que m’ha ajudat a tornar a trepitjar un camp de futbol. També a l’afició, per recordar-se de mi en el minut 11 de cada enfrontament”, va declarar la capitana després de recollir el trofeu. No li va ser gens fàcil amagar les emocions, perquè, a més del títol col·lectiu, Alèxia en guanyava un d’individual: tornar a jugar a futbol, que és l’activitat que més felicitat li aporta.

Operació Eindhoven

Amb la veu escanyada, la de Mollet va agafar el micròfon i, des del mig del camp, després de donar les gràcies pel suport, va deixar anar: “Les energies a partir d’ara ja sabeu on són. Ens veiem tots a Eindhoven.” I sí, Alèxia ha dissenyat un pla estratègic, juntament amb l’entrenador, per arribar el 3 de juny al Philips Stadion en el millor estat de forma possible per jugar la final de la Champions League contra el Wolfsburg i sortint ja des de l’inici.

El full de ruta va començar contra l’Sporting de Huelva jugant 16 minuts, que es van elevar fins als 27 de dissabte passat contra la Real Sociedad, el rival més fort que faltava abans de mesurar-se amb les alemanyes. Les següents jornades de prova seran contra el Sevilla, l’Athletic i el Madrid CFF, en què el temps efectiu seguirà sumant per donar continuïtat a les bones sensacions recollides fins ara. Per cert, l’estadi de Zubieta també va ovacionar Putellas quan va trepitjar la gespa.

El repte no és sinó aixecar la copa de campiones d’Europa i equilibrar així tot el patiment dels últims mesos amb la màxima alegria possible. “Tenim partits de lliga per disputar, que ens han de servir per no perdre ritme competitiu i per provar coses en clau col·lectiva”, va declarar Giráldez. Per exemple, que els fitxatges d’aquesta temporada s’acostumin a jugar amb la reina.