Recita Sabina, guanya el Barça, perd Ramos. Pur gaudi a Montjuïc. Nit captivadorament màgica al Palau Sant Jordi a ritme de vers i nit plaent i sensorial a l’Estadi Lluís Companys per als més de 40.000 culers presents a la grada, perquè veure vèncer el Barça amb un gol en pròpia porta de Sergio Ramos és pura ambrosia pel paladar. Dolç nèctar i important victòria que catapulta l’equip de Xavi Hernández fins al primer lloc de la classificació. Lideratge provisional abans que el Girona i el Real Madrid entrin avui en joc.

Al Palau, un Sabina de més cadira, més aigua i menys tequila. Al Lluís Companys, un Barça de menys migcampistes i més davanters, de menys extrems i més quadrat. La segona nit de concert de Joaquín Sabina a Barcelona tampoc va defraudar. Un bombí hipnòtic i ple de carisma. Feia tres anys que Sabina no actuava a Barcelona, prepandèmia i abans de la seva fatal caiguda. Dos grans concerts dins la seva gira Contra todo pronóstico. Xavi li va retre ahir el seu particular homenatge i també contra tot pronòstic va sortir contra el Sevilla amb l’onze inicial més ofensiu des que és entrenador del Barça, amb Gavi i Gündogan a la base del quadrat, Raphinha per dins i Lamine Yamal obert a la banda i titular de nou després de no ser-ho des d’abans de l’aturada de la lliga. Amb João Félix a la part superior del ja famós quadrat i amb Lewandowski en punta. No era el pla previst. Xavi sí que ha acumulat molts davanters en trams finals de partits puntuals, però mai ho havia fet d’inici tan clarament.

A Raphinha el partit li va durar poc més de mitja hora. La seva lesió va ser la mala notícia de la primera meitat, però fins i tot això li va sortir bé a Xavi, perquè el seu substitut, Fermín López, va ser un dels grans noms destacats del partit. Partidàs de Fermín. Va marcar el gol de l’empat a Son Moix i contra el Sevilla va brillar amb la mateixa força que Sabina damunt l’escenari. 74 anys Sabina, 20 anys Fermín. El talent no té edat.

Raphinha estava jugant bé per dins en el nou rol que li ha descobert Xavi ja fa alguns partits, però Fermín va deixar empremta dins el partit. A punt va estar de marcar ja en el minut 38, quan feia un o dos minuts que estava damunt la gespa, però la seva rematada a la mitja volta la va endevinar bé Nyland. Abans, João Félix ja havia estavellat una pilota al travesser amb molta virulència després d’una magnífica jugada de Cancelo, que va marxar de dos homes i va filtrar una pilota d’or per al seu compatriota. També el Sevilla havia mossegat i Gavi, amb el cos, havia hagut de treure in extremis un xut d’Ocampos, amb Ter Stegen batut.

De fons sonaven temes emblemàtics com 19 días y 500 noches, Peces de ciudad o Por el Bulevard de los sueños rotos, però al Lluís Companys l’acústica la posava el públic amb els xiulets a Sergio Ramos i els aplaudiments a Rakitic. Havia de ser Ramos. Capricis del destí. Un matalasser de cor com Joaquín Sabina deuria somriure al seu camerino en veure el gol repetit després del concert. Al Barça se li estava encallant el partit. L’equip de Xavi va generar, però li estava fallant la punteria. Gavi havia rematat de cap fregant el travesser a la sortida d’un córner (56’). Després van entrar Ferran Torres i Oriol Romeu. I va ser precisament en una acció que va néixer de les botes de Ferran de la forma com va arribar el gol. Ferran va fer una centrada una mica llarga que Lamine Yamal va rescatar al segon pal quan semblava que sortiria per la línia de fons i l’acció va sorprendre Ramos. La pilota va tocar en el central i va batre el porter Nyland. Una fatalitat per a Sergio Ramos i sens dubte el guió somiat per tots els culers. El Barça líder. Continua inexpugnable a Montjuïc. Quatre partits de lliga a la muntanya màgica i quatre victòries (Cadis, Betis, Celta i Sevilla).