Han passat 13 anys des que va fer les maletes i va abandonar Barcelona, però encara conserva el mateix look de mitja melena despentinada i poblada barba anàrquica que fa recordar per què un dels seus renoms és Jesucrist. Dmitró Txigrinski (Iziàslav, Ucraïna, 7 de novembre del 1986) és un dels fitxatges més controvertits de la història del Barça, i és que després de només deu mesos de periple pel Camp Nou, l’afició culer el va penjar de la creu i sense possibilitat de ressuscitar.

Mentre els blaugrana meravellaven Europa i també la resta del món durant la temporada 2008/09, Txigri vivia el seu millor moment professional amb el Xakhtar Donetsk. Consolidat com a líder de la línia defensiva i capità de l’equip ucraïnès, el central es va proclamar campió de la copa de la UEFA en vèncer el Werder Bremen per 2-1. El Xakhtar havia arribat a la categoria de plata europea després de quedar tercer en la fase de grups de la Champions League, on va coincidir justament amb el FC Barcelona.

Pep Guardiola va poder analitzar Dmitró de prop en els dos partits en què s’hi van enfrontar i va apuntar el seu nom a la llista de reforços desitjats per al curs següent. El tècnic de Santpedor el volia com a parella de Gerard Piqué i a pocs dies de finalitzar el mercat d’estiu es va tancar l’acord, coincidint amb la final de la supercopa entre els dos equips. El 31 d’agost del 2009, l’ucraïnès va ser presentat com a nou jugador del Barça i fins aquí van arribar els dies més feliços de Txigrinski a Barcelona.

Les errades es paguen molt cares al Camp Nou i el central ucraïnès en va protagonitzar unes quantes. El culer té poca paciència i atorga poques oportunitats per brillar, i més encara quan en aquell moment és el millor equip del món i cal mantenir el nivell. A Txigrinski el va derrotar la seva pròpia ment, tal com va reconèixer anys més tard. Se sentia insegur en aquell vestidor amb tants números u, i l’autoexigència que es va imposar només el va perjudicar.

El juliol del 2010, el Barça el va revendre al Xakhtar Donetsk per 15 milions, deu menys dels que havia pagat per ell. Allà va viure un calvari de tres anys de lesions que li van impedir jugar els quarts de la Champions contra el seu exequip. Va continuar la seva carrera jugant amb el Dnipró del seu país i amb els grecs AEK d’Atenes i Ionikos Nikea, fins que aquest estiu va tornar a casa i el destí, sempre capriciós, ha volgut que, ara sí, Txigri es vegi les cares amb el seu passat.