Europa, Àfrica i Sud-amèrica. Espanya, Portugal, Marroc, Argentina, Uruguai i Paraguai. Tres continents, sis països amfitrions, 48 seleccions, 104 partits i una joia arquitectònica que pot deixar en mal lloc la FIFA i la federació espanyola de futbol segons quina acabi sent la decisió final. Queden set anys per al mundial de futbol del 2030, encara no hi ha designada cap seu oficial, i al Barça ja tenen la mosca sota el nas. El nou Spotify Camp Nou serà estadi mundialista, d’això internament no hi ha cap dubte, però fonts del club veuen altament complicat portar-hi la final i les semifinals. Per infraestructura, logística, modernitat i capacitat d’aforament (104.600 espectadors), l’Spotify Camp Nou seria un candidat idoni, però sembla que alguns estaments tenen la mirada posada a Madrid, Lisboa i Rabat. Les tres capitals són candidates a repartir-se el pastís. El Barça està fent la feina. Paral·lelament al control dels treballs de construcció de l’estadi, a dia d’avui el club ja ha enviat a la federació espanyola diversos informes sobre el futur temple blaugrana i li ha fet saber que el seu desig és que s’hi disputin els partits amb més cartell del mundial. El club també té clar que cedir les instal·lacions de la ciutat esportiva i l’estadi Johan Cruyff a alguna selecció de renom generarà una font d’ingressos important per al club i per a la ciutat.

L’antic Camp Nou ja va ser seu mundialista en la copa del món del 1982. El camp del Barça va acollir el partit inaugural del mundial d’Espanya. Va ser un 13 de juny del 1982 i Bèlgica va guanyar 0-1 contra l’Argentina de César Luis Menotti i Diego Armando Maradona. Diego feia només nou dies que havia fitxat pel Barça. Era una Argentina que venia de ser campiona del món quatre anys abans, el 1978, però el gol d’Erwin Vandenbergh va donar la primera sorpresa. El Camp Nou va ser el marc de quatre partits més: tres de la segona fase –el Bèlgica-Polònia (0-3), amb hat-trick de Boniek, el Bèlgica-URSS (0-1) i el Polònia-URSS (0-0)– i la semifinal entre Itàlia i Polònia (2-0), amb Paolo Rossi com a gran figura. A Barcelona, l’estadi de Sarrià també va ser l’escenari de tres partits, tots tres també de la segona fase. Van ser els tres partits del grup de la mort: Itàlia-Argentina, Argentina-Brasil i Itàlia-Brasil. Però la gran final entre Itàlia i Alemanya (3-1) es va disputar el Santiago Bernabéu. Recentment, el 2018, el feu blanc ja va ser la seu de la final de la copa Libertadores entre el Boca Juniors i el River Plate. Amb la reforma, el nou Bernabéu és ferm candidat a la final del 2030, tot i que l’aforament (84.000) és inferior al del futur Camp Nou. En el cas de l’Estádio da Luz de Lisboa ja va ser la seu de la final de l’Eurocopa del 2004.

Fa un mes i mig la FIFA ja va aclarir que el partit inaugural del mundial del 2030 no seria ni a l’Uruguai, ni a l’Argentina, ni al Paraguai. Espanya, Portugal i el Marroc es disputaran l’honor. Amb la seu de la final com una batalla difícil de guanyar, des del Barça agrada la idea que l’Spotify Camp Nou pugui ser la seu del partit d’obertura de la copa del món, com ja va passar en el mundial del 1982 amb aquell Argentina-Bèlgica.