Any nou, mateix Barça. La vida continua igual, i això no són precisament bones notícies. Ha canviat el calendari, sí, però no la imatge d’un Barça que va acabar el 2023 immers en una notable crisi d’identitat, joc i resultats, i que comença el 2024 amb la mateixa tristor. Mal partit del Barça en la visita al camp del Las Palmas. El millor, evidentment, el resultat. El gol de penal d’Ilkay Gündogan en el temps afegit permet a Xavi respirar. El Barça va començar el seu partit a 10 punts del Real Madrid i el Girona, com a cinquè classificat i fora dels llocs d’accés directe a la Champions, i tanca la jornada a 7 punts dels dos líders i com a tercer classificat, davant de l’Athletic i l’Atlético. La lectura freda de la classificació i la calculadora és l’única cosa positiva que es pot extreure d’un partit en què el Barça va tornar a decebre. Pèssima imatge un dia més.

Ni rastre del Barça en tot el primer acte. La segona meitat va tardar a començar perquè un membre del cos arbitral va detectar que la xarxa de la porteria defensada per Álvaro Vallés tenia dos forats. Els operaris del Las Palmas van col·locar-hi unes brides i van solucionar amb celeritat el problema. L’escena va permetre als culers detectar per primera vegada la porteria que el Barça atacava per primer cop en el partit. Per fi tothom va poder posar cara a Álvaro Vallés, perquè el Barça no es va acostar amb perill a la seva porteria en tot el primer temps. El primer xut va arribar en el minut 50. Un xut molt desviat de Raphinha.

Lewandowski va marxar del terreny de joc sense connectar ni una sola rematada a porteria, Balde no va acabar bé cap cavalcada per la banda, Araujo va abusar de la passada llarga des del darrere i cap dels migcampistes va saber filtrar amb èxit una passada perillosa contra un rival amb la línia defensiva extremadament avançada. El sistema plantejat per un vell conegut de la casa com García Pimienta era una invitació descarada a picar a l’espai una vegada i una altra i el Barça no va tenir ni la delicadesa en la passada, ni la clarividència, ni els tempos justos en les diagonals per ferir el rival. Només Sergi Roberto, en alguna acció, entrant des de segona línia, va semblar intuir què requeria el partit. Xavi ho va detectar tard. En el minut 72 va treure Lewandowski i va col·locar Ferran de 9, que interpreta millor els espais. El mateix Ferran havia fet l’empat en el minut 55, després d’una jugada rocambolesca i d’un refús de Saúl Coco que va picar al cap de Lewandowski, la pilota va fer una paràbola, va acabar als peus de Roberto, aquest va cedir per a Ferran i el valencià va encertar amb una rematada col·locada.

Fins aleshores l’equip de García Pimienta havia estat millor. En el gol del Las Palmas hi van intervenir tres exblaugrana: Mika Mármol va iniciar l’acció amb una passada vertical, Javi Muñoz va obrir a la banda, Sandro va centrar per baix i Munir va col·locar la punta de la bota per batre Iñaki Peña.

A Ferran, el rol de 9 li va durar sis minuts. Xavi el va canviar per Vitor Roque. Debut oficial del brasiler. Temps suficient per fallar un gol clamorós a les acaballes del partit, a porteria buida, després d’una passada de João Félix i d’una ràpida transició. Per sort, aleshores, el Barça ja guanyava 1-2 gràcies a un penal transformat per Gündogan. Oxigen. La lesió de Cancelo, més males notícies.