Si noms com el de Fermín López, Raphinha i Héctor Fort van ser la cara amable del partit de copa al camp del Barbastre, el rostre de la desolació va ser el d’Iñigo Martínez, un home trencat anímicament ara mateix. Parla per si mateixa la seva trista imatge abandonant el camp per la banda, absolutament capcot, enfilant el camí cap als vestidors tapat amb un abric amb la caputxa posada, sol, ell i els seus pensaments.

El central basc reapareixia ahir després d’algunes setmanes lesionat. El seu retorn contra el Barbastre era un bon termòmetre en clau de supercopa per avaluar les seves possibilitats reals de jugar dijous contra l’Osasuna en les semifinals, i la seva tornada, ahir, no va poder tenir un final més tràgic. Va entrar al terreny de joc en el minut 64 en el lloc de Christensen i va haver de marxar en el minut 74 substituït per Sergi Roberto. Iñigo va notar molèsties musculars i es va estirar a terra demanant el canvi. Una fatalitat.

S’havia lesionat el dia de l’Atlético de Madrid durant l’escalfament previ al partit i, amb la lesió d’ahir, ara un nou contratemps. Males notícies per a ell i per a Xavi, i adeu, ara sí, a les seves possibilitats de jugar contra l’Osasuna.

Iñigo Martínez no està tenint sort amb les lesions. El seu debut amb el Barça a principis de temporada ja es va demorar precisament per problemes físics. Ahir, durant l’escalfament, va protagonitzar una anècdota graciosa amb un aficionat local. L’espectador li va dir des del seu seient que era el millor central del món. Iñigo Martínez ho va sentir i s’ho va prendre amb esportivitat i li va respondre que era un mentider, entrant a fer broma. L’escena va ser divertida, però els somriures inicials es van acabar convertint en frustració.