Dada i beneïda. Així ha quedat la lliga. El Barça necessitava imposar-se en el clàssic al feu del Real Madrid, per ficar-s’hi, però hi va perdre (3-2) i s’acomiada de les possibilitats de títol. Serà per al conjunt blanc, que va celebrar el triomf, aconseguit amb una diana de Bellingham al minut 91, com un campionat, ja que faltant 18 punts per disputar-se té un avantatge d’11 sobre els blaugrana. És ja impossible que se li escapi.

Acabarà, doncs, l’equip orientat per Xavi Hernández el curs en blanc. No va fer un mal partit ahir al Santiago Bernabéu el conjunt culer, que va tenir moments de domini, que va posar-se dues vegades al davant al marcador, però que va palesar un mal que ha tingut durant tota la temporada i que havia millorat darrerament: la fragilitat defensiva. I és que els dos últims gols, quan l’equip barcelonista guanyava 1-2 i faltaven 20 minuts per al final, van produir-se a causa d’accions molt mal defensades a nivell individual. És difícil competir així a aquests nivells i ho va pagar. Tampoc es poden separar de tot plegat diverses decisions arbitrals, que haurien pogut decantar la balança en moments puntuals i que, irremeiablement, van ser clau. L’1-1 del Real Madrid és de penal, una pena màxima molt rigorosa, en què Lucas Vázquez va posar-hi més pa que formatge quan es va encarar a Cubarsí, davant del qual va deixar-se caure i l’àrbitre va picar i el VAR no li va portar la contrària. I, tot seguit, ja amb 1-1, es va produir una situació ruboritzant per a la competició, ja que la tecnologia no va ser capaç de demostrar si una rematada d’esperó de Lamine Yamal a la sortida d’un córner que Lunin va treure de dins de la porteria va superar la línia completament. Sembla increïble que en el màxim nivell del futbol estatal no hi hagi encara la tecnologia de gol, però així és, i al VAR van haver d’esforçar-se –sense èxit– durant minuts per trobar una imatge que els permetés comprovar-ho. Hauria pogut ser tot molt diferent.

La realitat, però, és que el Barça va haver-se de sobreposar-s’hi. I ho va fer. En Lamine Yamal i els córners a favor va trobar el principal argument per assaltar el coliseu blanc, on encara no hi ha guanyat ningú. Christensen (6’) en un servei de cantonada centrat per Raphinha va obrir la llauna aviat, mentre Lamine Yamal es dedicava a destrossar Camavinga, a qui va fer un vestit a mida en diverses accions. El conjunt entrenat per Carlo Ancelotti va anar a fogonades, també en va tenir d’interessants, i en una d’aquestes Lucas Vázquez va provocar el controvertit penal amb què Vinicius (18’) va empatar. Fins al descans, alternatives, amb un Barça recognoscible, que va acabar perdent Frenkie de Jong, que va tornar a caure lesionat al seu malmès turmell dret.

Després de la represa, Xavi va fer entrar Pedri, i també Fermín, i sobretot l’andalús, que va mesclar bé amb Lamine Yamal i va desprendre energia en cada acció, donant un afegit a l’equip. De fet, Fermín (69’) va tornar a avançar el Barça, recollint un refús de Lunin que va treure’s de sobre com va poder una centrada enverinada de Lamine Yamal. Tot i això, no li va durar gens l’alegria al grup culer perquè immediatament després Lucas Vázquez (73’), amb una centrada de Vinicius, va empatar de nou. La jugada va estar molt mal resolta per Cancelo, que com en el gol de Dembélé, l’altre dia contra el PSG, va deixar-se guanyar l’esquena per l’extrem del conjunt madridista. Una errada que va hipotecar el resultat. I ja al final, amb el Barça abocat a la recerca de l’obligada victòria, una altra acció defensada de manera deficient, que va significar la diana determinant de Bellingham. Brahim Díaz va comandar una transició a camp rival, perseguit per Pedri, que no va ser prou agressiu; l’internacional marroquí va obrir a banda per Lucas Vázquez, que no massa ben cuitat per Cancelo va centrar a l’interior de l’àrea; i a la zona calenta, ni Araujo ni Kounde van estar suficientment contundents per refusar la pilota que va acabar als peus de Bellingham, que no va perdonar. La lliga ja està decidida.