Avui el Barça jugarà a Mestalla contra el València, un equip que acaba de guanyar al sempre difícil feu del Bilbao i que fa onze partits consecutius que no perd. Tradicionalment, al camp del València, per guanyar-hi has de suar tinta a causa de la forta pressió de l'afició valencianista i, a més, aquest any és un equip que ha recuperat punts i ocupa la plaça del tercer lloc al darrere dels dos grans, el Barça i el Madrid. A San Mamés, el València va començar perdent, però va remuntar (1-2) gràcies a un gran esforç físic –el camp estava molt pesat– i a una superioritat tècnica representada en jugadors com ara Joaquín, el jugador valencianista més en forma; Juan Mata, autor del primer gol i futbolista d'alt nivell tècnic, i la bona direcció del joc ofensiu d'Ever Banega. El València té davanters molt lluitadors com ara Soldado i el gran joc aeri d'Aduriz. La defensa ha perdut la solidesa d'altres anys, potser perquè l'equip, guiat pel tècnic, Unai Emery, intenta jugar més ofensivament amb laterals que pugen molt per les bandes, com és el cas de Bruno per la dreta i sobretot de Mathieu per l'esquerra, sense oblidar-nos del jove Jordi Alba, menut però rapidíssim. Al centre de la defensa, hi ha el capità David Navarro, un duríssim central molt agressiu que a vegades frega el límit del reglament, acompanyat de Stankevicius, més tou, o del portuguès Ricardo Costa, més contundent. Tindran la baixa del seu pivot defensiu, el turc Topal, un fix en l'onze. El nou fitxatge, el davanter Jonás, ja ha marcat i s'ha de destacar el fortíssim xut de Tino Costa i l'habilitat de Pablo Hernández.

Tornen Dani Alves i el mestre Xavi, però Guardiola amb una forta lumbàlgia és dubte per asseure's a la banqueta a dirigir aquest gran Barça.