Segona victòria seguida a Fontajau per al Girona, que després d’haver enllaçat les derrotes a Badalona i Madrid s’apropa a la permanència amb la victòria davant el Granada, a qui havia superat en la primera volta (78-92) i a qui deixa a tres victòries (2 i l’average). Manant des de l’inici (el 2-4 i el 4-5 son els únics desavantatges), el 12-1 del segon quart que tancava Colom de tres permetia veure una màxima de 17 (38-21) perquè Jenkins i Hill, sortint de la banqueta, havien castigat la defensa visitant des de 6,75 m abans. De fet, els dos fitxatges d’hivern i Taylor duien 20 dels 28 punts locals quan el màxim anotador de l’equip d’Aíto obria el decisius parcial (28-20). Al final, entre els tres 48 amb 10 triples.

El primer triple del partit, de Jenkins en una jugada dissenyada per a ell (13-7), i el 2+1 de Taylor a 3:43 (15-7, falla el tir lliure), donava el primer avantatge considerable del partit, amb els vermells corrent des de l’inici i els blancs anotant una sola cistella en joc (2-2 Renfroe). Jenkins seguia escalfant el canell generant-se ell el triple sobre bot (18-7).Vila, l’onzè local en sortir, tallava el 0-6 visitant a l’últim minut (20-13), però Christian Díaz anotava el primer triple blanc (20-16).

Hill sobre molts bots i Jenkins després d’una molt llarga circulació marxaven a la banqueta havent anotat des de 6,75 m al segon quart (26-18). El temps mort d’Aíto a 6:12 i la tercera –en atac– de Miletic a 5:59 generen els millors minuts del Girona, que lliga un 16-1 amb Taylor en gairebé totes les accions i Prkacin completant un alley-oop (31-21) sense mirar de Colom, autor de 38-21 des de 6,75. Només dos triples seguits de Bropleh i un 1/4 local de 4,6 m aturaven la progressió abans del descans (41-27).

Taylor i Jenkins (47-30) responien el triple de Jacobo Díaz que obria la segona meitat i l’últim fitxatge completava una altra molt bona circulació amb la pilota acabant al cantó fluix després del primer bloc directe de Colom (52-33, 5/7). Una altra genial assistència del base andorrà acabava amb Prkacin enfonsant la pilota al cèrcol. La quarta de Miletic a 3:53 generava el quart 2+1 blanc de la segona meitat (58-44) i, la quarta de Hill després de triple de Taylor (61-44), tres tirs lliures a Pere Tomàs (61-46, 2/3). El segon triple de Hill (66-48, 2/4)i els taps de Sorolla i Garino mantenien la flama, i seria el Pato assistit per Fjellerup el que situava el 68-49 amb què s’arribaria al final del tercer quart.

Vila no es volia perdre la festa del triple (73-52) en un darrer quart en què Taylor seguia fi de dos amb 4 punts amb què arribava als 20 (75-52 a 7:00, 38 dels tres exteriors nord-americans). L’esmaixada de l’aler (79-54) augmentava la devoció de Fontajau cap a la seva figura, només superada per Gasol, a qui assistia en el 81-59. Ovacionat en sortir a 3:38, Taylor deixava el seu lloc a Hill (83-64) i tornava a 1:59per anotar el seu tercer triple a l’últim minut i que Fontajau cridés “L’any que ve, Girona a l’ACB!” abans que tanqués el marcador de costat a costat 88-73.