Dues cares

El Girona que mossega al darrere, anota agafant el rival amb el peu canviat i està encertat en el triple és un conjunt que fa por. I el que es mostra tou en defensa, no tanca el rebot defensiu i en atac és capaç d’enllaçar més pèrdues (7 en l’últim quart ahir) que jugades de mèrit passant-se bé la pilota –i amb activitat quan no la té–, un equip amb el lliri a la mà. Aquesta segona versió és la que va acabar imposant el Betis ahir a Girona, liderat per un Jean Montero que va acabar exercint de botxí amb el triple que completava el 0-24 i donava l’avantatge particular al conjunt andalús, que dissabte rep el Granada.

El 2/12 triples gironí en la segona meitat no té res a veure amb el 8/13 de la primera (3/7 en el primer quart). Els dos que enllaçava Quino Colom, després del que feia Jenkins, suposaven el 9-0 amb què els locals agafaven el primer avantatge (17-5 a 4:32, temps mort visitant). Prkacin d’esmaixada (2-0), 1x1 (4-4) i en el contraatac (6-4) havia agafat la responsabilitat a l’inici i Hill enfilava la màxima a 17 (22-5, 2+1 amb esmaixada a 2:49). Era el moment en què entrava Taylor. El base li servia un alley-oop a Fjellerup i després de dos triples visitants (22-8 Cvetkovic i 24-11 Montero) Taylor s’estrenava d’ofensiu amb addicional i Vila replicava el tercer triple bètic per tancar el primer quart amb 30-14.

La diferència es mantenia estable a 5:09 (39-24, temps mort) malgrat que costés més anotar –triples de Hill i Pérez (37-21 i 37-24), una circumstància que permetria als visitants entrar al partit i acabar agafant-ne les regnes. I en aquest context l’esmaixada de Garino a pilota recuperada (41-24) suposava un oasi. Taylor per Jenkins (44-27 triple, per respondre al de Pargo) i Miletic per Sorolla a 2:14, quan Montero tenia l’addicional (44-32), no treien el partit del fang perquè fins a 20,4 Prkacin en la continuació amb Colom no s’anotava en joc (48-35 2+1).

Colom tenia el partit entre cella i cella a l’inici del tercer quart, en què repartia joc a Sorolla (6 punts del tortosí, 59-41) i Prkacin (54-35) i anotava el seu tercer i últim triple (57-39). El triple de Jenkins per respondre al de Johnson (62-45) i Miletic assistit per Taylor –havia entrat a 6:00 per la tercera de Garino, que tornava a 3:08– a 4:24 (64-47) no treien el partit d’allà on el Betis el volia mantenir. Vila assistit per Hill i Fjellerup caient –i fent passes– mantenien la barrera, rebaixada pel triple de Montero (71-62).

Els dos triples de Jenkins en els tres primers minuts de l’últim quart (76-64 i 79-66) eren l’inici de la fi, perquè Montero ja veia la cistella local com una piscina (12 punts en l’últim quart) i amb Pargo (79-72 a 6:00) i Pérez –de tres i de tir lliure a 4:06 empatava el partit a 79– el Girona s’anava fent cada vegada més petit. Garino marxava amb cinc faltes a 3:39, Montero donava el segon avantatge visitant (79-81) a 3:26 i com que ni Taylor ni Jenkins anotaven la bola s’anava fent gran fins al triple del millor jove de l’ACB a 11 segons.