La caiguda lliure en què està el Girona després d’enllaçar la tercera derrota seguida –la desena en els últims dotze partits–, abans-d’ahir a Fontajau amb un 0-24 en els últims 7 minuts de partit, que fa accelerar de manera exponencial la sensació de baixada estrepitosa, té dues solucions. La primera és sumar la victòria que Fontajau volia celebrar dissabte i dimarts i que ja hauria fet quadrar els números de la permanència des que el Granada va perdre amb l’Obradoiro (88-83 abans del 72-88 contra el Tenerife). “Perillosa. I a més amb els dos partits que ens queden, que són a Saragossa, que està jugant molt bé, i contra el Baskonia, del qual no cal que digui res. No hi ha cap dubte que el tema és difícil.” Així és com Aíto descrivia la situació, abans que el Granada superés el Saragossa. I precisament que l’últim rival a qui va superar el conjunt gironí (88-73, la vigília de Sant Jordi) perdi els dos partits que li queden és la segona solució que podria evitar que el pas del Girona a l’ACB sigui efímer.

El conjunt andalús, l’altre ascendit el curs passat i a qui el Girona ha guanyat els dos partits, acumulava set derrotes seguides abans de remuntar el partit al Casademont. Demà passat visita el Betis –també després del partit dels d’Aíto– i en l’última jornada rep el Joventut. “Si volem no haver de fer comptes, és el partit. Hem mantingut la calma, he felicitat els jugadors però hem de tenir el cap fred. És a casa i obliga la resta, però nosaltres sabem que si el guanyem no hem de fer comptes”, afirmava Luis Casimiro a Fontajau després de la victòria que els deixa la permanència en franquícia.

La bona ratxa bètica, amb quatre victòries en els últims cinc partits –només va perdre contra el Barça a casa (77-85 tot passant del 32-53 en el tercer quart al 60-67 en l’últim)–, és ara mateix el principal argument del conjunt gironí per lligar la salvació. De totes les probabilitats en les dues jornades que els queden, als equips implicats en el descens –Manresa, Betis, Girona i Granada–, només dues derrotes gironines i dos triomfs del Granada enviarien el conjunt gironí a la LEB Or.

El Girona arriba fos al desenllaç del seu primer curs en l’ACB, tant en l’aspecte físic com en el mental, tal com reconeixia Aíto; que veia com l’equip es desfeia sense els seus referents en forma. “Hem de veure si podem disposar de dos jugadors bàsics mentalment com són Marc [Gasol] i Kameron [Taylor]”, exposava el tècnic, que argumentava: “Primer hem de veure si Kameron pot continuar la seva progressió i si Marc pogués entrar, que ja és més discutible.” Dimarts, a més, Quino Colom va fer una gran primera meitat (8 punts), però en la segona es va quedar amb un sol triple, el 57-39, després d’un inici fulgurant en què va repartir assistències a Sorolla i a Prkacin.