ACB

AÍTO GARCÍA RENESES

ENTRENADOR DEL BÀSQUET GIRONA

“És molt satisfactori”

“Érem capaços de jugar molt bé i només es tractava d’estendre-ho no a 30 minuts, sinó a 40. I ho vam fer a 50”, diu el tècnic del club gironí sobre la permanència

“El que em preocupa és que l’equip pugui millorar, sigui amb els millors o amb uns que comencen”

Una de les dificultats que hem tingut és que jugadors que havien de ser clau després no ho van ser per les lesions
La progressió va ser fabulosa. Fins que van venir les seleccions i la copa, que ja ens va costar molt més
És molt difícil consolidar una afició, s’ha d’anar treballant de mica en mica. Espero que a Girona arribi a passar

La temporada del debut del Bàsquet Girona a l’ACB serà història d’avui en vuit, l’endemà de la visita del Baskonia a Fontajau dimecres de la setmana que ve, amb l’equip salvat matemàticament des de dissabte, amb el triomf a la pista del Casademont Saragossa per 88-95 després de dues pròrrogues per posar fi a tres derrotes seguides, deu en les últimes 12 jornades. Aíto García Reneses (Madrid, 1946), un valor segur per dirigir l’equip en la lliga en què és el tècnic amb més partits (1.110), repassa una temporada plena d’alts i baixos i amb la segona finestra FIBA com a punt d’inflexió.

Com va anar la seva arribada a la banqueta del Girona, li ho va proposar Jordi Plà i Comas? Feia temps que en parlaven?
No, vaig venir a veure la final a quatre perquè un amic m’ho va proposar i després vaig rebre la trucada del director esportiu i vam arribar de seguida a un acord. Em va venir a veure a Barcelona i va ser molt ràpid.
És un projecte atractiu, amb la tornada de l’ACB a la ciutat, la presència de Marc Gasol... Tenia altres propostes?
Jo, més o menys, sempre n’he tingut, d’ofertes. Mai he deixat d’entrenar, menys en el que han estat anys sabàtics, i generalment no és que ho hagi acceptat tot, perquè hi havia vegades que en tenia força al mateix temps, però sí que he estat sempre predisposat a entrenar perquè és el que m’agrada.
Vist des de fora, era una aposta ferma perquè amb la seva dilatada trajectòria a vostè no se’l podria arribar a qüestionar mai.
Això és una cosa que no em plantejo, he entrenat equips molt i molt modestos com a la primera divisió, abans que existís l’ACB, que de fet faltaven deu anys... Era al Círcol de Badalona, que després seria el Cotonifici pel patrocinador, o el Cajasol de Sevilla. No em preocupa i fins i tot crec que moltes vegades els entrenadors pensem que si ens donen un equip bo amb molts diners no només per guanyar sinó per ser campions del món, de l’NBA, d’Europa..., i a mi això no em preocupa. El que em preocupa és que l’equip pugui millorar, sigui amb els millors o amb uns que comencen.
El dia de la seva presentació ja deia que la classificació era secundària i que el que li interessava era arribar al màxim. Quin tipus de temporada s’esperava quan va veure el calendari?
Més que el calendari, es tractava de l’evolució dels jugadors. Una de les dificultats que hem tingut és que jugadors que en un principi havien de ser clau –com Pierre Oriola i Pato Garino, que tenien experiència– i tenir un pes important, després no ho van ser per les lesions, que no els descartaven però que els feien parar un cop i un altre.
Hi va arribar a participar, en la confecció de la plantilla?
No perquè pràcticament ja estava fet tot el plantejament de fitxatges. Sí que vaig col·laborar en el cas de Kameron Taylor i dels joves, el croat [Roko Prkacin] i el serbi [Dusan Miletic]. Els altres ja estaven pràcticament fets.
I Albert Sàbat i Lubos Barton?
A Lubos evidentment el coneixia d’abans com a jugador i sabia que s’havia dedicat a entrenar joves. Vaig dir que li fessin l’oferta i la va acceptar. I l’Albert, sent un base que ja veia molt bé el joc des de la pista, creia que des de fora també seria capaç, tal com ha passat. Li agrada i té possibilitats.
M’esmentava Oriola, com els condiciona la seva sortida? Ell, amb Marc i Quino, havia de dur la veu cantant al vestidor...
Primer vam començar amb una plantilla que era una incògnita perquè menys ells ningú havia jugat a un molt alt nivell. Al principi va ser dur en aquest sentit però després la progressió va ser fabulosa. Fins que van venir les setmanes de les seleccions i de la copa, que a partir de llavors ja ens va costar molt més per diversos motius. Però la primera evolució, de ser un equip fluix a ser un equip difícil de batre, va ser molt bona, potser la millor de la temporada.
Tant condiciona que els jugadors marxin uns dies? I només al Girona o també als altres?
A tots, i segons quin jugador tinguis, que potser és molt bo però no s’adapta a segons quin equip, vist des de fora pot semblar fàcil però des de dins i amb la mentalitat i les creences del jugador, si està obert que li entrin idees noves, ho fa més complicat.
Parlant de l’inici, va començar amb Josep Franch de base titular i va acabar marxant al febrer...
Era per un tema de cap, que per entendre les coses se’n sortia molt bé, però les cames no li seguien la mateixa idea que tenia com a jugador.
Les arribades de Hill i Jenkins eren el roc a la faixa que tenien.
És que un dels problemes més greus que hem tingut al llarg de la temporada és la manca de tir exterior. I tot i així, et dic que la millor etapa va ser abans de l’aturada, però sempre amb el dèficit de tenir bons tiradors, que és un tema fonamental no només pel tir de fora sinó per deixar més espais a dins. Buscàvem això i quan vam tenir-los disponibles, i més veient que la millor virtut de Jay [Hill] no era el tir, és quan va sortir l’opció de John [Jenkins], que sens dubte ens ha ajudat molt en aquest sentit.
Les dues pròrrogues a Saragossa les juguen amb Èric Vila i Jaume Sorolla, que tots dos venen de l’ascens de la LEB Or.
Tant ells dos com altres han tingut una progressió molt important al llarg de la temporada i dona gust que jugadors que tenen qualitats i els costa explotar-les, de mica en mica ho vagin fent i cada vegada més. És molt satisfactori.
Tots dos tenen el comú denominador que eren al Barça, van marxar als EUA i van tornar...
Segurament els va anar bé marxar, però també els resta possibilitats quan tornen perquè no tenen ofertes per jugar a l’ACB i han de tornar a començar des de baix. Cadascú té les seves característiques i les ha d’aprofitar. I en els seus casos crec que ho han fet bastant.
Era arriscat i si no haguessin guanyat s’haurien plantat a l’última jornada havent de guanyar el Baskonia o esperar que fallessin els altres. Els arribava a crear molta angoixa?
A Gran Canària no és que ens meresquéssim guanyar però gairebé. I vam jugar molt bé, com aquí contra el Betis, fins que ens va arribar el col·lapse dels últims minuts. Érem capaços de jugar molt bé i només es tractava d’estendre-ho no a 30 minuts sinó a 40. I ho vam fer a 50 [riu]. Van respondre molt bé.
El partit de Gran Canària és el primer amb Marc Gasol lesionat, que ni viatja. Jugar l’últim amb ell o sense era molt diferent. Tenien clar que jugués?
No. Les molèsties al peu encara les té i és difícil, però el que no puc fer és preocupar-me de tot perquè ja et dic que hem guanyat partits sense ell i a Gran Canària tampoc va jugar i vam fer un bon partit tot i que l’últim quart no ho fos tant. No pots estar pensant si juga o no: si ho fa, bé. I si no, també.
La seva influència és evident, però no podrà jugar sempre i ja veurem si continua un any més. Quin futur té l’equip sense ell?
Va molt lligat al fet que tinguis encert en les renovacions i en els fitxatges, amb un pressupost que no serà el del Madrid o el del Barça, per posar dos exemples. Depèn de molts factors i s’ha d’entendre que com a club modest miris de fer-ho el millor possible i no et mengis gaire el cap sobre si serà millor o no. Ja vindrà.
Kameron Taylor és el gran descobriment per a l’afició.
Ell era a Alemanya quan jo hi entrenava i jugant contra ell vaig parlar amb el que era el seu entrenador, Pedro Calles, que a més ho està fent molt bé allà. I el que ja em semblava des de fora m’ho va confirmar, que era un jugador cent per cent interessant des de tots els punts de vista: defensa, atac, mentalment i com a company. Ha estat un jugador clau.
Com s’hi ha trobat, a Girona? Fontajau ha quedat petit? Deu recordar haver anat molts cops a Palau-sacosta a jugar contra el Valvi...
És molt difícil consolidar una afició, i arribar als 16.000 o 17.000 de mitjana com tenen a Vitòria no s’aconsegueix en un any. Ha de ser una qüestió d’anar treballant de mica en mica i espero que arribi a passar. Girona és una ciutat molt còmoda en tots els sentits, per totes les coses que necessitis i sense ser multitudinària.
S’hi veu molt temps, aquí? I si no és a la banqueta, en una altra parcel·la? Com veu el projecte de club des de la base?
Donem temps al temps i no veig cap possibilitat que no m’ofereixin, que si surt després sí que em plantejaré. És un projecte de club difícil perquè quan ets el Barça ja no és fàcil fitxar jugadors amb una perspectiva d’èxit per al futur. Tampoc per al Girona, malgrat que, rememorant temps passats, al Círcol érem un equip veterà que va esdevenir una plantilla jove amb jugadors del planter. Però això és un procés que va durar deu anys i va ser un projecte d’èxit. Hi pot haver joves, que, vista l’evolució que han tingut, vegin que no guanyaran molts diners a fora i se’n vagin a un lloc on puguin créixer. I seria bo que fos aquí.
Tenim la final a quatre de l’Eurolliga, que n’ha viscut unes quantes... Com la veu?
Molt interessant, com sempre. L’Eurolliga està en el seu millor moment: ha anat creixent en tots els sentits i esperem que no faci la davallada de l’NBA, que ha anat a menys des d’un punt de vista tècnic, no de l’expectació que genera pel màrqueting que l’envolta. L’expectació és màxima i m’interessa molt, però ni hi vull pensar: em poso davant la televisió i veient-la en tinc prou.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)