Desinflada per l’oportunitat perduda i sobretot bany de realitat del que és tenir al davant el campió d’Europa. És cert que els verd-i-negres van ser capaços de guanyar a Madrid contra el mateix rival i de competir el segon matx però ahir els de Chus Mateo van matar el Joventut des del salt inicial amb un 2-16 que va condicionar la resta del matx. Els de Carles Duran van anar sempre a remolc, amb impotència davant el joc físic i subterrani dels blancs per anul·lar, per exemple, l’estrella de l’equip com és Tomic, el seu pitjor partit amb 1 punt, 0 cistelles i -2 de valoració. Els verd-i-negres van intentar trobar referents però Guy va fer 1/7 triples i no va trobar cap altre jugador que pogués agafar el relleu als dos puntals. Només de començar el segon temps el Madrid va agafar 30 punts (37-67) i tot i una reacció increïble: amb Feliz, un gran Busquets o Kraag a pista la Penya es va situar a cinc punts (73-78) a 1:10 del final. Però l’èpica era massa gran ja. Per cert, a Tavares per fi li van xiular una falta (en va fer 3) i tot i no anotar cap punt, va atrapar 8 rebots en només 15 minuts de joc.