El procés

“Hem de ser capaços de créixer durant la competició, sense mirar qui tenim al davant, amb una identitat que ens ajudi a ser competitius”, diu l’entrenador, que s’estrena al capdavant d’una banqueta ACB. Ho fa sense extracomunitaris perquè l’únic que hi ha a la plantilla, Markel Brown, té una lesió al peu, i el que ha de ser el referent ofensiu al perímetre ni s’entrena ni nté data de tornada. “Físicament creixem setmana rere setmana, tàcticament també, i esperem que a poc a poc anem sent competitius i arribem als partits amb el millor nivell que puguem”, exposa Camps, que posa en context: “Som molts jugadors nous en la lliga i és difícil perquè s’han d’adaptar. Ens queda molt.” Dels vuit que han arribat al Girona, només Sergi Martínez ha jugat abans a l’ACB i és, l’aler cedit pel Barça, l’únic que ho feia fa dos cursos.

El tècnic té assumit que encaixaran força punts –més de 90 de mitjana en els sis partits de pretemporada (2-4 de balanç i 104 i 101 contra Barça i Joventut en la Lliga Catalana) i que el calendari, amb el Gran Canària dijous a casa, la visita a Granada l’1 d’octubre i el Madrid a Fontajau el dia 8 i el Tenerife el 14, no és el camí més fàcil.

El València ha fet 6-1 en la seva preparació –ha perdut l’últim (66-75) amb el Granada–, té set cares noves i ha fet una aposta decidida per jugadors físics, per afrontar amb garanties l’Eurolliga i l’ACB. Plaça de mal record per al club gironí, que el desembre de l’any passat hi tocava fons amb la cinquena derrota seguida, la més àmplia (104-69), que deixava els d’Aíto amb 2-9 i penúltims.