Estic molt contenta i satisfeta. Va ser emocionant. La final no va ser el partit més difícil. Abans vam tenir partits amb pròrrogues. Va ser un campionat molt dur. Tenim una bona generació i el fet de jugar juntes des de fa anys fa que ens coneguem més i ho aprofitem cada estiu. De mica en mica agafo més experiència i em trobo més còmoda.

Tot va sortir en un temps mort d'un partit. Algú va cantar alguna cosa, que després va quedar. A partir d'aquí ja la cantàvem i ballàvem abans i després de cada partit, com en la final.

Ja vaig rebre ofertes després del mundial sub-17 de l'estiu passat. Al final he decidir anar a Carolina del Nord, a Charlotte. Estic en contacte des de fa temps amb la universitat i els entrenadors. Tinc algunes amigues allà i m'ho han recomanat perquè és una gran experiència. Nerviosa per marxar sí que ho estic. Espantada, no. Ja ho veurem quan sigui allà... Marxo el proper 21 d'agost.

No, no m'ho esperava. Al principi m'agradaven molts esports. L'snowboard, el futbol... I no ho feia malament. Al final vaig escollir el bàsquet perquè hi jugava el meu germà. Vull arribar al més lluny possible, però ara no penso en el futur. Em centro ara en la universitat. I si hagués d'escollir una jugadora com a referència, seria la Laia Palau.

Vaig estar amb unes amigues a Tenerife abans del mundial sub-19 de Rússia. Ara estic amb la família, a Santa Eulàlia de Riuprimer.