Opinió

Sito Alonso: un comiat ben agre

Sent la pitjor temporada de la història de la secció, crec que no ha estat gaire elegant

El to del comiat del ja extècnic del FC Barcelona Lassa Sito Alonso en l’entrevista publicada ahir a L’Esportiu m’ha confirmat sensacions i informacions referents al que ha passat al vestidor blaugrana aquests darrers mesos i sobre el caràcter del madrileny. La confirmació de l’enfrontament amb Sanders i el fet que volgués fer fora jugadors no són poca cosa. En l’entrevista fins i tot va rebre de manera injusta Alfred Julbe, un entrenador veterà i amb galons més que suficients, a qui li corresponia dirigir l’equip durant tres dies de la manera que cregués més convenient. Un tècnic ja acomiadat no hauria d’opinar sobre això.

Justificar-ho tot amb la “passió” i criticar que els jugadors no tinguessin l’empatia adequada per treballar a aquest mateix alt nivell sembla una cortina de fum, segons la meva opinió, per tapar la falta de resultats, com s’ha demostrat. És com dir a l’aficionat que l’únic que treballava de debò era el tècnic. Injust i discutible com a argument. El soci tampoc pot entendre que amb una plantilla de setze jugadors i poques lesions recuperés un tema molt llunyà de l’estiu, Larkin, i més si reconeix que va donar personalment el vistiplau a Pressey. En un discurs massa continu de llançar la pedra i amagar la mà, no es pot recórrer ara tampoc de manera ambigua al cas Rice. No, però sí. O al revés. Fora de lloc. Igual que vendre que l’objectiu del Barça no era estar entre els vuit primers de l’Eurolliga, sinó només competir bé. Un missatge que atempta contra la intel·ligència de la graderia.

Potser on es va criticar més Alonso va ser en la gestió de rols i del vestidor. En l’entrevista publicada ahir, assegurava que els jugadors ho tenien molt clar. Però el cert és que Tomic i Navarro van passar del darrer lloc de la banqueta a la titularitat; Vezenkov i Sanders van desaparèixer força temps i posteriorment van tornar, i Pressey va ser gairebé apartat per un Ribas reconvertit en 1 sense previ avís. Un tobogan de minuts i de protagonismes complicat de pair. Gairebé tant com quan es va definir “fidel al model”, oblidant que Kurucs ha jugat uns pocs minuts només en quatre partits ACB.

Penso que el Palau, que ja ha patit prou, no és mereixia rebre un missatge tan agre, amb cap autocrítica i tants retrets dissimulats, ben allunyat de la correcta carta de comiat que sí que va escriure Alonso a l’afició. Sent la pitjor temporada de la història de la secció, crec que li ha faltat classe i que no ha estat gaire elegant. Ni Bartzokas, forà i que va patir de tot en un any, va fer un comiat tan egocèntric i desencertat, amb l’excepció del tema Navarro. Potser la filosofia d’Alonso és la correcta, però els resultats, finalment, posen cadascú al seu lloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.