Sempre té èxit a plata

De noms per agafar el relleu de Francisco a la banqueta de Montilivi n’han sortit uns quants i tots força diversos, però el Girona ha acabat apostant per l’opció que sembla la més segura, com a mínim sobre el paper, ja que el currículum de Míchel és d’aquells que qualsevol entrenador voldria tenir, i això que la seva trajectòria a les banquetes és relativament curta. El tècnic madrileny es va estrenar a les banquetes la temporada 2016/17 al Rayo Vallecano, que des de sempre ha estat el club de la seva vida, i és que en 17 de les 19 temporades com a futbolista professional va vestir la samarreta del club de Vallecas, passant tant per 2a divisió B com per primera. La seva primera aventura va ser amb el juvenil, però va durar poc, ja que en les últimes setze jornades de lliga es va fer càrrec del primer equip. Va aconseguir una permanència que s’estava complicant i va afrontar la temporada 2017/18 des de l’inici. Va viure un any somiat, perquè el Rayo Vallecano va acabar pujant com a campió de lliga amb molta superioritat –va perdre tres dels últims quatre partits i li van sobrar quatre punts–. A primera, això sí, no va acabar el curs i el Rayo va descendir.

La següent i última etapa de Míchel va ser a l’Osca. Hi va arribar l’estiu del 2019 quan els aragonesos, igual que el Girona, acabaven de perdre la categoria i va aconseguir el que no va saber fer el conjunt gironí, que és tornar a primera per la via ràpida. Ho va suar més que amb el Rayo, però amb un gran tram final de temporada també va acabar guanyant la lliga. Com li havia passat al Rayo, però, el curs passat a primera Míchel no va tenir sort i va ser destituït després de 18 jornades amb l’equip a la cua de la classificació –el va rellevar Pacheta, que no va poder salvar l’equip.

El setzè en la LFP

Míchel serà el setzè entrenador del Girona des que el club de Montilivi va arribar al futbol professional la temporada 2008/09 –els gironins van a més d’un tècnic per temporada–. El madrileny seguirà el camí de Raül Agné, Javi Salamero, Miquel Olmo, Narcís Julià, Cristóbal Parralo, Josu Uribe, Rubi, Pablo Machín, Ricardo Rodríguez, Javi García, Eusebio Sacristán, Juan Carlos Unzué, Juan Carlos Moreno, Pep Lluís Martí i Francisco Rodríguez, que han tingut papers molt diferents, que van de l’únic partit que va dirigir Juan Carlos Moreno als 189 de Pablo Machín –Francisco és el tercer de la llista, amb 60 partits.

Dels quinze anteriors, això sí, només n’hi ha vuit que com Míchel hagin pogut dirigir l’equip des de la pretemporada, i és que la resta han tingut un pas més aviat fugaç per resoldre situacions complicades en moments puntuals. De fet, l’objectiu de Míchel és emular Machín, Agné, Francisco, Rubi o Eusebio, que són els únics que han dirigit el Girona una temporada sencera.