Amb un altre guió.

El Xerez, ben posat, estava força tranquil, tot i que els d'Agné es van anar estirant. Un parell de faltes directes i córners van precedir l'1-1, un molt bon xut sec de Dorca, més atrevit i descarat i amb més recorregut sabent que tenia Tébar a darrere i Ángel en línia. Tot pintava molt més bé, però el Xerez, sense avisar, en silenci, va tornar a castigar, com ho fa un equip solvent. Amb verí, amb una efectivitat espectacular. Óscar Díaz va aprofitar l'espai que els locals deixaven al costat dret i va trobar Pablo Redondo, a qui li va tocar assumir el paper d'executor. José Mari i Mario Bermejo, amb més instint, tenien altres rols ahir. Poca cosa es podia retreure al Girona, que volia, treballava, jugava, recuperava, arribava.

No n'hi va haver prou per manar abans del descans, però sí per girar la truita en la segona part. La fredor inicial va ser un miratge, perquè els gironins van començar a aixecar la veu. Agné va poder posar-hi actius des de la banqueta i l'equip va fer un pas endavant. Les recuperacions de pilota, com tot el Xerez, eren cada cop més a prop del porter Chema. Va arribar el 2-2 de córner –una arma que l'equip està explotant molt en els últims partits i que ahir va fer anar de bòlit els andalusos, als quals l'àrbitre va perdonar un penal–, el preludi del festival. Amb el Xerez aculat i resignat, el Girona no parava. Amb Dorca omnipresent, va tenir la competència en protagonisme de Chechu, que va fer un golàs quan ja anava coix –estava fos, com Luso– i amb la cama dolenta. Despotovic, que no en té mai prou, va tornar a sucar, ben assistit per Jandro. Tot això, amb el Xerez incapaç de dir-hi la seva. Montilivi, tant l'afició com fins i tot els protagonistes, van marxar amb cara de no acabar-se de creure el que havien viscut. Un espectacle.