Sense la pressió del resultat i amb la motivació adequada, el Girona es va treure l'espina del mal partit de fa vuit dies a Sòria. Ho va fer amb una victòria indiscutible a través d'un joc notable que va servir per acomiadar un curs excel·lent amb molt bon gust. L'onzè lloc final possiblement no faci justícia a la proposta futbolística que els d'Agné han posat en pràctica durant tot l'any, però si l'equip s'hagués accidentat ahir contra el Còrdova hauria baixat rodolant fins a la quinzena plaça i hauria estat molt més complicat trobar-hi una explicació mitjanament convincent.

El destí va voler que dos jugadors que no continuaran la temporada vinent marquessin els gols del Girona. Tots dos van celebrar-lo amb una emoció extrema. Albert Serra, un home de la casa, esprintant cap al no-res mentre no parava de besar un escut que ha lluït –sempre amb una enorme dignitat– a tercera divisió, segona B i segona A. I Kiko Ratón, un canari que té el cor robat a l'afició gironina, abraçant-se amb tots els seus companys, els de la banqueta inclosos. Casualitats de la vida, el davanter també va acomiadar aquesta lliga marcant un gol de penal. Res a veure, però, amb el que va donar la miraculosa i agònica permanència la temporada passada i gràcies al qual Girona ha pogut tornar a gaudir enguany de la segona A. Amb infinitament menys de pressió, aquest cop el xut des dels onze metres del canari va entrar net a la porteria de Jesús Coca, que es va llançar a l'altre pal.