El Llagostera va caure derrotat a Leganés (2-0) i va certificar el descens matemàtic a segona B. Tot i que arribava a terres madrilenys moribund després d'empatar sense gols dimecres, a casa contra l'Almeria, als llagosterencs només els quedava el miracle per obtenir la permanència. Palamós va veure com el futbol de segona A tornava a la Costa Brava en un partit –sense públic– precisament contra el conjunt madrileny i Butarque ha estat l'estadi –ple a vessar– que ha acomiadat de la categoria el conjunt dirigit per Oriol Alsina. Paradoxes de la vida, l'equip gironí va tancar un cercle de somni contra el Leganés en un ambient immillorable per certificar la defunció, això sí, si és que hi ha algun lloc bo per confirmar un presagi del tot negatiu com perdre la categoria. Ni que hagués guanyat el partit i hagués fet la guitza als madrilenys, els llagosterencs haurien tingut possibilitats de salvar-se, ja que els resultats dels rivals directes que té per sobre tampoc van acompanyar per traçar, encara que fos per allargar l'agonia, les probabilitats d'obtenir el gran objectiu fixat des de fa mesos pel club blaugrana. El Llagostera jugarà la temporada que ve a segona B, abandonarà el futbol professional, els estadis majestuosos d'exhistòrics de primera divisió com el Mallorca, el Valladolid, entre molts d'altres, per tornar a estadis no tan amables per a la pràctica del futbol, alguns d'herba artificial, una història coneguda per un club que ja ha demostrat viure i ser competitiu en entorns així. Tornar a curt termini sembla impossible; intentar-ho, una obligació per als descendits d'una categoria superior encara que el club tingui unes dimensions petites com el Llagostera.

Els primers minuts de l'enfrontament van tenir un dominador clar. El Leganés va sortir amb força, i és que els madrilenys tenien molt més a guanyar que el Llagostera. Forts i constants en la pressió, els jugadors dirigits per Asier Garitano no deixaven pensar els d'Alsina, que a còpia de pilotades i alguna jugada trenada intentaven treure la pilota com podien. Conscients que el ritme elevat de l'inici no el podrien mantenir, el Llagostera va començar a mantenir la possessió de la pilota i a disposar d'alguna arribada amb cert perill, a través de centrades des de l'esquerra –Ríos i Masó ho van intentar.

El conjunt local no volia posar-se nerviós, tot i ser conscient que s'hi jugava molt i que el grau de responsabilitat augmentava exponencialment als minuts que passaven. En la primera arribada més clara dels madrilenys, però, l'alliberació va ser total entre els jugadors i tots els presents. Una centrada per la banda dreta de Szymanowski va acabar amb un mal refús d'Emilio. Sastre va cedir a Gabriel, que amb molta habilitat va regirar-se i va superar René, que no va poder evitar el gol tot i l'estirada i va establir la seva imbatibilitat fins als 437 minuts.

El gol va calmar el nerviosisme del Leganés, que va abaixar el ritme en molts dels aspectes del joc per controlar més el duel, esperant que els altres resultats l'acompanyessin. Per contra, els llagosterencs tampoc van prémer excessivament l'accelerador, i és que un dels objectius principals era donar bona imatge i mantenir-se a una distància curta, pel que fa al marcador. Amb els resultats de la jornada, els decibels a Butarque i la pressió envers el Llagostera, que va acomodar-se damunt el terreny de joc tot i que no generava perill a l'àrea rival –Serantes només va haver d'intervenir en el 43', després d'un xut brillant de Natalio des del vèrtex de l'àrea que es colava per la creueta de la porteria.

LLAGOSTERA: René
Román, Edu Oriol, Tito, Chus Herrero, Masó (José Carlos, 55'), Tébar, Emilio, Querol (Imaz, 62'), Ríos
Reina, Juanjo (Benja, 70')
i Natalio.

LEGANÉS: Serantes, Víctor Díaz, Mantovani, Insua, César Soriano, Sastre (Alberto Martín, 71'), Timor, Szymanowski, Rubén Peña (Asdrúbal, 81'), Miramón i
Gabriel (Dovale, 76').