Sis mesos després de la seva entrada al club, Esteve Calzada vol portar el Sabadell al nivell següent. Mentre els millors equips de la categoria esgoten les possibilitats per pujar a segona divisió amb sous astronòmics i fins i tot pagant per traspassos (Extremadura i Mallorca, entre d’altres), el màxim accionista sap que no hi podrà haver competència amb aquests superequips si no s’aporta capital a l’entitat. Per aquest motiu, el lleidatà, després d’estabilitzar mínimament la situació de l’entitat, ha entrat en la segona fase del seu projecte: aconseguir inversors perquè l’equip, de cara a les temporades següents, tingui més números d’assolir el futbol professional.

El Sabadell té actualment un deute de 2 milions d’euros, estructurat en terminis. Però això no és el que més preocupa a Calzada. “Sabem què hem de pagar, com ho hem de pagar i a qui ho hem de fer”, explica. Tampoc són una preocupació els 507.000 euros que es deuen a José García, Coe, president de Hummel a la Península Ibèrica, com a compensació d’haver-lo descartat del projecte (és la quantitat que l’empresari va posar el curs passat al club per convertir-se en el màxim accionista, un fet que no va acabar passant en benefici de Calzada). El problema és que el club és una sagnia en el dia a dia. “El Sabadell perd cada mes entre 80.000 i 100.000 euros. No és res que no haguéssim previst, però és el pa de cada dia per a un club que vol pujar”, admet.

Per aquest motiu, l’empresari lleidatà està intensificant els seus contactes per incorporar inversors al seu projecte amb una fórmula més habitual en el món empresarial que en el món del futbol: en lloc de tenir un inversor de referència, en busca diversos que, sota la seva gestió, acabin recuperant la inversió quan pugin a segona divisió A. Calzada vol prioritzar empreses de la ciutat, però és conscient que ho té difícil. “Aquestes empreses estaven acostumades que el club anés a passar la plata per demanar diners quan anaven mal dades, però nosaltres oferim un retorn. És una inversió.” Després de la marxa de Reguant, l’empresari està intentant formar un consell d’administració en què hi hagi gent de la ciutat i que, a més, sigui accionista del club. Si no ho aconsegueix (és l’escenari més probable) la seva intenció és posar-se al capdavant de la presidència tot buscant inversors estrangers aprofitant els seus contactes en el món del futbol.