L’Olot va sumar contra el Castelló un punt més que l’acosta a l’objectiu, és a dir, la permanència. Els de la Garrotxa encadenen quatre partits sense perdre –tres empats i la victòria apoteòsica al camp del líder, el Vila-real B (1-2)– i caminen amb pas ferm després de superar el primer terç de la competició. I és que, arribats a la tretzena jornada, l’equip de Raúl Garrido ha igualat la millor arrencada a segona B gràcies als 17 punts actuals (és vuitè), els mateixos que va aconseguir en el curs de l’estrena al bronze, amb Edu Vílchez a la banqueta.

En aquella primera temporada en la categoria, precisament coincidint amb la tretzena jornada, els olotins van encaixar una maneta al camp del Llagostera i van iniciar una sèrie de resultats que van comportar la destitució del tècnic vallesà (la primera volta l’Olot la va acabar amb només 19 punts). En la campanya següent, l’arribada de Rodri en el lloc d’Arnau Sala –va ser acomiadat en la catorzena jornada– va reactivar l’equip, que si bé és cert que només havia aconseguit14 punts superat el primer terç, va acabar amb els millors registres en una primera volta de lliga (24 punts) clau per segellar la segona permanència.

En el curs del descens a tercera, l’Olot va sumar 14 punts en el primer terç i 20 al final de la primera volta, però passar-se tretze jornades sense vèncer va ser una xacra massa gran per evitar perdre la categoria, un obstacle que contra pronòstic sí que va poder esquivar l’equip la temporada passada tot i sumar uns raquítics vuit punts al final de la tretzena jornada, encara sense Garrido. L’arribada del valencià va ser balsàmica per a la plantilla, que va acabar la primera meitat de la lliga amb quinze punts i gràcies a una segona volta d’equip de play-off va salvar la categoria amb un gol in extremis de Roger Barnils en l’última jornada contra l’Elx.

En l’actualitat, pel joc, la contundència, les sensacions i els resultats, l’Olot lluita per traçar un curs sense patiments.