Girona

Un rival en una crisi eterna

El Girona rep demà el València, que només ha sumat 7 punts dels últims 33 en joc

En els últims deu cursos el conjunt valencianista ha reemplaçat setze cops el tècnic, amb Voro actuant d’apagafocs, com ha fet ara, en cinc ocasions

El Girona arrencarà diumenge a Montilivi la segona volta de la lliga rebent la visita del València (16.15 h). És una oportunitat d’or per als gironins per retrobar-se amb la victòria i començar a millorar els registres de la primera volta, en què precisament va perdre el primer partit de lliga al camp del València (1-0). I és que els valencians arribaran amb més desgast després de jugar dijous el partit ajornat per la supercopa al camp del Madrid, que va acabar amb la victòria blanca (2-0) i amb el central del València Gabriel Paulista expulsat per una dura coça a Vinícius, sumant una baixa sensible per diumenge.

El cansament que puguin tenir els jugadors valencianistes no és l’únic component a favor del Girona, perquè el València arribarà a Montilivi immers en una profunda crisi de resultats. En la vuitena jornada els valencians ocupaven la setena posició i havien guanyat quatre dels vuit partits jugats, però des de llavors només han sumat 7 punts dels 33 possibles, amb una victòria en onze jornades, i han caigut fins a la catorzena posició amb 20 punts, un menys que el Girona i només un per sobre de la zona de descens.

La història de sempre

Aquesta mala dinàmica de l’equip va provocar que dilluns Gennaro Gattuso deixés de ser l’entrenador del València i Voro, com gairebé sempre, agafés les regnes de l’equip, dirigint ja el partit de dijous contra el Madrid. És un moviment que s’està convertint en una tradició a la capital del País Valencià, ja que aquesta és la setena vegada que Voro agafa l’equip amb l’objectiu de ser l’apagafocs enmig d’una dinàmica nefasta de resultats –la primera vegada va ser la temporada 2007/08–. A vegades només per un partit –el curs 2012/13 fins i tot només en un partit de Champions– i en altres ocasions per més temps, com quan va dirigir 26 partits de lliga de la temporada 2016/17.

El d’Alcúdia, habitualment delegat de l’equip, sempre ha respost a la crida del seu club quan se l’ha necessitat, i no han estat precisament poques vegades. I és que veure el València apostar per un canvi de rumb de seguida que s’encadena una ratxa negativa de resultats és un clàssic de les últimes temporades. En els últims deu cursos, des del 2013/14, el conjunt valencianista ha arribat a canviar setze vegades d’entrenador, apostant per onze de diferents i comptant amb Voro en cinc ocasions durant aquestes deu temporades, a banda d’una vegada que Nico Estévez va ser el tècnic interí per un partit de lliga.

Queda clar que el cas de Voro és dels més particulars del món del futbol, ja que, assumint la banqueta gairebé sempre de manera interina, acumula ja 47 partits com a entrenador del València, en els quals ha aconseguit 22 victòries, 7 empats i 18 derrotes, comptant-hi la de dijous contra el Madrid.

En tots els àmbits

Amb aquest anar i venir d’entrenadors, lògicament, el València no ha aconseguit trobar una estabilitat dins del camp que li permeti tornar a ser un dels grans clubs de la lliga. En aquests últims deu anys només hi ha hagut tres entrenadors capaços de completar una temporada sencera a la banqueta valencianista: Nuno Espírito Santo en la temporada 2014/15; Marcelino, que ho va fer en dues ocasions consecutives, en els cursos 2017/18 i 2018/19, i Bordalás, el curs passat. Els dos primers, a més, van continuar el curs següent, perquè aquestes tres temporades són les úniques en què el València s’ha classificat per a competició europea en els últims deu anys, acabant quart en la lliga i jugant la Champions el curs següent.

Aquests resultats deixen clar que la crisi del València no és només esportiva, sinó que tot neix de la crisi institucional que viu el club des de l’arribada de Piter Lim a la propietat. L’aturada del projecte del Nou Mestalla, la reducció anual del pressupost del club i la poca inversió en fitxatges, motiu que segons els mitjans valencians és el que va provocar que Gattuso fes el pas de deixar l’equip de mutu acord amb el club, són els motius que han anat desesperant a l’afició, que no deixa de demanar que el de Singapur es vengui el club.

OPORTUNITAT

El desgast de dijous contra el Madrid i la mala ratxa poden afavorir el Girona

CAS ESPECIAL

Voro, gairebé sempre com a interí, ja ha dirigit el València en 47 partits oficials
2013/14
Djukic 16 partits
Nico Estévez 1 p.
Pizzi 21 p.
2014/15
Nuno Espírito Santo 38 p.
2015/16
Nuno Espírito Santo 13 p.
Voro 1 p.
Gary Neville 16 p.
Paco Ayestaran 8 p.
2016/17
Paco Ayestaran 4 p.
Voro 26 p.
Prandelli 8 p.
2017/18
Marcelino 38 p.
2018/19
Marcelino 38 p.
2019/20
Marcelino 3 p.
Celades 29 p.
Voro 6 p.
2020/21
Javi Gracia 34 p.
Voro 4 p.
2021/22
Bordalás 38 p.
2022/23
Gattuso 18 p.
Voro 1 p.*
* De moment, perquè el València ja ha comunicat que la intenció és que el tècnic es quedi al capdavant de l’equip fins a final de temporada
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)