Viktor Tsygankov es va presentar en societat davant l’estadi de Montilivi. L’ucraïnès ja havia gaudit de minuts davant de la seva afició contra el València (12’) i va jugar a Cadis malgrat algun contratemps físic d’última hora (27’). Contra l’Almeria ho va fer com a titular per primera vegada i els aficionats blanc-i-vermells que no l’havien vist amb la samarreta del Dinamo de Kíiv en partits de la Champions League van poder comprovar el que és capaç de fer. La primera part de l’extrem va ser impecable, brillant, superlativa i insultant. Akieme ni el va veure passar, no el va saber ni poder aturar i l’equip de Míchel se’n va lucrar. Ja en el minut 8, va cedir cap a Arnau Martínez després d’intentar fugir del seu marcador per tal que el de Premià de Dalt fes la centrada al segon pal que acabaria rematant Taty Castellanos a gol. Quan el partit estava més fred, precisament l’ucraïnès hi va posar l’escalfor. Primer va ser el protagonista d’un gol anul·lat per haver iniciat la jugada en fora de joc que acabaria en la segona diana de Taty (8’). L’atacant va rebre la passada d’Aleix Garcia massa tard i va iniciar la cursa davant del seu marcador en posició antireglamentària. El futbolista de l’Est es va treure l’espina fent el seu primer gol com a blanc-i-vermell aprofitant un caramel en forma d’assistència de Riquelme amb el cap que el va deixar sol davant la porteria amb tot a favor (34’).

El 3-0, Tsygankov el va veure des de l’altra banda, tot i que ja entrava al segon pal amb la canya a punt per si Riquelme li tornava a oferir la passada, però en el 4-0 l’ucraïnès va fer aixecar de la cadira els 8.879 espectadors de la graderia fent una assistència d’esperó exquisida per a un Javi Hernández que tenia l’escaire de la porteria entre cella i cella. Allà va clavar la rematada i va portar Montilivi a l’èxtasi i a fer un primer intent d’onada.

Tsygankov es va entendre molt bé amb els companys i va fer un recital sense estridències. Quan va poder va escometre el seu marcador, però quan veia que aquesta opció no era la ideal o la que necessitava l’equip va preferir mirar enrere, buscar Arnau, Aleix Garcia o qualsevol altre company per girar el sentit del joc. En el minut 65, l’ucraïnès va dir prou i Míchel el va substituir per Toni Villa. Montilivi es va posar dempeus. I els aficionats blanc-i-vermells van donar la benvinguda al seu nou astre. Tsygankov té estrella i en poc més d’una hora de joc amb continuïtat va demostrar que és un jugador diferencial que pot aportar moltes coses positives al Girona. I aquest valor diferencial a primera divisió és el que acaba donant la tranquil·litat als equips que lluiten per no baixar.