Sempre hi és. El Girona ha tingut un onze molt definit durant tota la temporada, però, des de fa jornades, hi ha un nom que es va colant en les alineacions per mèrits propis. Quan falta una peça en l’onze ideal de Míchel, gairebé sempre és qui té més números d’entrar-hi i ja no és estrany veure’l de titular quan fins i tot no hi ha baixes. És el cas de Portu, que ahir va tornar a jugar d’inici i va donar, una vegada més, la raó a Míchel sent un dels grans protagonistes del partit juntament amb Savinho.

En la prèvia del partit, Míchel ja avisava que per superar l’Osasuna era molt important la profunditat i intentar buscar els espais a l’esquena de la defensa, i per complir amb aquesta funció hi ha poques millors opcions que la del murcià. Des del primer minut, va intentar trencar la defensa, ja fos des del centre de l’atac o des de la banda dreta, ja que es va intercanviar més d’una vegada la posició amb Tsygankov, una pràctica habitual els últims partits. Entre ells dos, de fet, van crear l’1-0. L’ucraïnès va veure la desmarcada en profunditat de Portu, que va trencar el fora de joc per centímetres, i li va fer la passada perfecta cap a l’interior de l’àrea, on el murcià, amb aquell instint golejador que està recuperant aquesta temporada, no va perdonar. Si arriba a fallar, segurament hauria hagut d’aguantar una esbroncada de Dovbyk, perquè tenia l’oportunitat d’intentar donar-li la passada i deixar-li el gol mig fet, però Portu va decidir provar un xut creuat que va fer inútil l’estirada de Sergio Herrera per fer pujar l’1-0 al marcador en el minut 13. Un gol de gran valor i que, com havia passat contra el Las Palmas i al camp del Celta, obria la llauna –en aquell cas, fins i tot va ser l’únic gol del partit. El quart gol en la lliga del murcià i el cinquè en total comptant la copa. Xifres més que bones que recorden la millor versió de Portu que havia gaudit Montilivi fa uns anys.

Portu no és només gol. És cert que va marcar en l’única ocasió que va tenir en tot el partit i poc més se li podria demanar, però el murcià va tornar a enamorar Montilivi amb allò que més li agrada a l’afició: l’orgull i la rauxa. De fet, només dos minuts després del gol, va anar a pressionar el porter i gairebé li roba la cartera. Va ser llavors, i no a través del gol, quan els crits de “Portu, Portu” van ressonar a Montilivi. Aquesta feina de desgast la va mantenir durant els vuitanta minuts que va jugar, i és que, com és habitual, no va acabar el partit. En part, perquè va veure una targeta groga per protestar una de les moltes decisions difícils de comprendre del col·legiat Busquets Ferrer.