Cada dia es veu més a prop. El Girona comença a acariciar la Champions després de confirmar dissabte contra l’Osasuna (2-0) que la mala ratxa a domicili, amb tres derrotes consecutives contra el Madrid, l’Athletic i el Mallorca, no va ser més que un petit sotrac i que a Montilivi, on els gironins tornen a encadenar dues victòries i ja han signat deu partits sense perdre, és una altra història. Els de Míchel, amb un partit sòlid defensivament i de menys a més en atac, amb una gran segona part, van demostrar que les cames no els pesen tot i la pressió que obertament s’han autoimposat els últims dies, reconeixent que no entrar en la Champions suposaria un cop dur aquest final de curs. Que els nervis no passin factura és la millor notícia per al Girona, ja que en aquesta recta final de temporada no hi pot haver pitjor enemic que un mateix. Si els gironins mantenen la dinàmica actual, serà molt difícil que no tinguin el premi.

L’eufòria, però, s’ha de mantenir continguda, ja que el Girona, per molt que sigui amb el vent a favor, encara ha de remar. Després de guanyar l’Osasuna, els gironins tenien la mirada posada ahir a Las Palmas desitjant una ensopegada de l’Athletic, el cinquè classificat, però els d’Ernesto Valverde no van fallar. Amb un 0-2 relativament còmode, els bascos mantenen la pugna amb el Girona i continuen a nou punts dels blanc-i-vermells. Això sí, ara ja només queden deu jornades, i cada partit que passa és un pas endavant més que fan els de Míchel. La pressió continua tota sobre l’Athletic, que a més té la distracció de la final de copa, que jugarà el primer cap de setmana d’abril. Qui ha de notar els nervis són ells, ja que malgrat haver viscut la pitjor ratxa del curs, els gironins mantenen un coixí més que considerable i, en aquesta segona volta, només han perdut un dels deu punts de marge que tenien respecte a l’Athletic, que tot i la victòria en el duel directe a San Mamés (3-2), no pot reduir els tres partits de distància que els separen.

Un altre factor que convida a l’optimisme a Montilivi és que l’Athletic ja no sembla l’únic esglaó que separa el Girona de la Champions, ja que també ha aconseguit un coixí més que respectable, de set punts, respecte a un Atlético que, després de perdre dissabte al camp del Cadis (2-0), ha confirmat els greus problemes que té per esgarrapar punts lluny del Metropolitano –no guanya a domicili des del gener a Granada.

Amb aquest escenari, el Girona engega, en aquestes deu últimes jornades, el compte enrere sabent que cada punt i, sobretot, cada victòria, val més or que no pesa. A més, els gironins són conscients que, malgrat haver de visitar l’Atlético i rebre el Barça, tenen segurament el calendari més propici, amb rivals que s’hi juguen poc, com és el cas de la visita de dissabte al Getafe, que només ha guanyat un partit dels últims set.