El Girona s’agafa a primera
Una nit de caràcter, entrega i ofici a Montilivi que reconnecta el Girona amb la seva millor versió competitiva
El triomf talla la mala ratxa i dona aire: el conjunt gironí té 6 punts de marge respecte al descens i només en queden 12 per disputar-se
El Girona va respirar. I ho va fer a casa, en una nit de dilluns xopa i pesada, amb més nervis que eufòria, amb més alleujament que festa. Però va respirar. Tres mesos després de l’última victòria, l’equip de Míchel va sumar tres punts d’or contra el Mallorca i va fer un pas important en el camí cap a la salvació. No va ser només una victòria: va ser un alleujament col·lectiu, un acte de resistència i orgull enmig de la tempesta esportiva que l’equip arrossegava des de feia temps.
Els fantasmes, però, encara planaven. Feia jornades que havien tornat a aparèixer, com aquella boira espessa que no deixa veure més enllà del pròxim pas. I cada setmana que passava, prenien més cos. Des del vestidor, des de la graderia, des del record. Perquè sí, a Montilivi encara ressona aquella temporada 2018/19, amb Eusebio a la banqueta i un final tràgic en què l’equip es va enfonsar progressivament fins a baixar a segona. I contra això també jugava el Girona dilluns: contra l’ansietat, contra el record.
Altament vitamínic
“Espero que aquesta victòria ens doni confiança”, va reconèixer Míchel, sincer i alliberat, a la sala de premsa. “Hem passat tres mesos molt durs, molt durs. Hem patit molt.” I al damunt de tot aquest patiment, el Girona va construir un partit sòlid, valent i madur. I sobretot, un partit guanyador.
El gol de Stuani va arribar en el moment just i amb la signatura habitual. L’uruguaià, incansable, va aparèixer per fer el seu novè gol de la temporada i per recordar que, malgrat els anys i les circumstàncies, encara és l’home de les nits transcendentals. “L’equip em necessita i aquí estic”, va dir després del partit. “Intento ajudar en tot moment. Estic jugant més ara i intento buidar-me dins del camp. Crec que estic marcant gols i és una cosa que l’equip necessita. Molt feliç per l’equip i l’afició. Cal gaudir-ho.”
Però més enllà del gol, més enllà de Stuani, el partit va tenir un altre heroi en silenci: Gazzaniga. Quan els locals ja s’havien avançat, amb el marcador 1 a 0 i el pes dels nervis a les cames, el porter argentí va fer una aturada que pot acabar valent una permanència. Un xut de Darder des de fora de l’àrea, potent i col·locat, que Gazza va refusar amb l’avantbraç estirat com una barrera de formigó. Una aturada que no surt a les portades, però que canvia vides. “Hem fet un partidàs, només hem rebut un xut a porteria, aquella gran aturada de Gazza al xut de Darder”, va destacar Míchel.
I potser la clau de tot plegat va ser que, per fi, la voluntat es va convertir en convicció. L’equip, que no havia deixat de treballar, va començar a creure. I la graderia, malgrat la pluja i el fred, va empènyer com cal en una nit d’aquestes que poden girar una temporada.
“Hem demostrat personalitat”, remarcava Míchel, que també va voler destacar el suport rebut durant els moments difícils: “He vist que el club ha estat amb mi aquests mesos. El club i els jugadors, també.” I és que en aquestes setmanes fosques, el missatge intern ha estat de resistència. L’equip no s’ha trencat. I dilluns, això es va notar.
Amb 38 punts, el Girona és 15è, i ha ampliat a sis punts la distància amb el Las Palmas, equip que marca el descens, i amb l’average general guanyat. El Leganés i l’Alavés tampoc no van guanyar, i el panorama –encara lluny de ser definitiu– sembla molt menys amenaçador que fa només uns dies. Queden 12 punts en joc. Tot pot passar. Però el Girona ha fet un pas endavant en el moment exacte. I l’ha fet com cal: amb orgull, amb caràcter i amb l’ofici dels qui saben que res no es regala.
La pitjor ratxa a primera es queda en onze jornades sense guanyar
“La pitjor ratxa del Girona a primera ja serà una taca en el meu historial”, admetia Míchel entre somriures, conscient de la magnitud del sotrac viscut. Amb onze jornades sense guanyar, l’equip ha signat el pitjor registre de la seva història en la màxima categoria, superant el precedent més negre fins ara: el tram final de la 2018/19, que va acabar amb un descens amb Eusebio. Ni amb Machín, en la temporada del debut (2017/18), amb dues sèries de quatre partits sense victòria, ni en el retorn de la 2022/23, amb set jornades de sequera entre la 6 i la 12, s’havia arribat tan lluny. L’any passat, el més brillant fins ara, el Girona només va encadenar tres partits sense guanyar, tots al febrer. Aquest any, malgrat jugar en la Champions, l’equip també haurà d’arrossegar aquest llast.