Araujo no ha comès dos errors, està seguint el patró de funcionament que va portar el club a la deriva esportiva els darrers anys: negació de les pròpies mancances, falta de compromís amb el projecte comú de l’entitat, reivindicació egòlatra quan la realitat el posa a lloc, i al final, un discurs populista i barat que tracta la gent d’idiota i no porta enlloc.

En primer lloc, negació de les pròpies mancances, no es reconeix en les seves faltes de lectura tàctica del partit, és incapaç de treure la pilota amb eficiència, i la principal virtut de central corrector s’ha evaporat davant la manca de tensió amb què surt al camp: si no queda res de la seva capacitat de corregir a les distàncies curtes, doncs no fa falta que segueixi qui va ser elevat en temps de penúria futbolística.

En segon lloc, la falta de compromís no té a veure només amb el seu rendiment sinó amb el permanent xantatge amb el Bayern a la mínima que ha tingut un paper que considera no mereixedor, o sigui, la cara de nen ofès perquè els companys li donin copets a l’esquena mentre l’equip lluitava per un triplet: no està per servir al Barça sinó que vol ser servit pel club.

En tercer lloc, l’ús d’una capitania obtinguda en dies de falta absoluta de referents per enaltir el seu ego personal i pressionar l’entrenador per una pretesa titularitat quan té a davant com a mínim tres centrals a la plantilla que són a anys llum. El capità no està liderant el grup sinó que ha utilitzat la responsabilitat per benefici propi. No pot ser capità del Barça.

En quart lloc, i això no és només responsabilitat seva perquè algú del club li ho hauria de dir, ja prou de discursos populistes d’alevins, buits, amb zero crítica cap a un mateix, en què fa servir les típiques consignes sobre el futbol és així, hem d’estar units, etc… per no encarar realment la causa de l’eliminació de l’any passat contra el PSG i aquest contra l’Inter.

En definitiva, el Barça ha patit l’enèsim robatori de Marciniak i l’enèsim arbitratge totalment fora de lloc a Milà, això no ho nega ningú i ens dona més arguments als que defensem la necessitat de guanyar una Champions per estimbar la copa contra els vidres de l’edifici central de la UEFA. Però aquesta eliminatòria ens ha de servir també per veure que Araujo segueix representant allò que ens va portar a la mediocritat esportiva dels darrers anys, i per tant, necessita marxa per al bé de tots, el d’ell i el del Barça.