Es tractava d’una jornada catalogada de mitjana muntanya i aparentment tranquil·la pels aspirants a la victòria final. Però en els 204 km entre Vila-real i Sagunt hi va haver batussa entre els galls, impulsada per l’espanyol Alberto Contador (Trek) i atiada pel líder, el britànic Chris Froome (Sky). Amb tot, el terreny no era el més favorable per obrir una ferida profunda i els rivals es van aliar per no regalar més temps al vencedor del Tour. Mentrestant, el corredor polonès del Lotto Soudal Tomasz Marczynski (1984) superava a l’esprint el mallorquí Enric Mas (Quick-Step) i el seu compatriota Pawel Poljanski (Bora), i donava sentit a l’aposta que va fer als 19 anys, quan va abandonar el seu país i es va desplaçar a Itàlia per progressar com a corredor.

Les probabilitats que el vencedor es cuinés en una escapada eren altes i això va encarir el preu de la fuga del dia. Després de diversos intents es va consolidar un grup de més de trenta unitats on hi havia els catalans del Movistar Marc Soler i Antonio Pedrero. El pas dels quilòmetres va aprimar el grup i es va viure una autèntica selecció en el penúltim port del dia, a Oronet, de tercera categoria. El vilanoví Soler va acusar l’esforç de dimecres, quan va buidar el dipòsit participant en una altra escapada i buscant la victòria final, i es va despenjar. En canvi, el terrassenc Pedrero es va mantenir a davant fins que la cursa entrava en el moment decisiu, però, seguint ordres d’equip, va haver de deixar-se caure i esperar el grup dels perseguidors, on hi havia el seu company, José Joaquín Rojas, amb serioses possibilitats de victòria si podia disputar l’esprint final. El moviment va ser infructuós tot i l’esforç de Pedrero, ja que Marczynski, Mas i Poljanski van cooperar de manera efectiva i es van poder disputar el triomf.