José Pérez Francés va morir ahir als 85 anys, segons va informar la Volta a Catalunya, una prova que no va guanyar mai però amb la qual sempre havia guardat una gran relació. El ciclista, que va néixer a Santander (1936) però que es va traslladar de ben petit al Poble-sec, és un dels pocs ciclistes del país que han guanyat una etapa en el Tour. Ho va fer a Barcelona el 1965, després d’una escapada de més de 200 quilòmetres. La jornada havia començat a Acs, i ell mateix va comentar més d’una vegada que un milió de persones el van rebre pels carrers de la ciutat en una jornada amb una calor insuportable. Els seus familiars, també apilonats a la vorera, se’n van fer creus quan van sentir que Pepe arribava en solitari. Des de llavors comparteix honors amb Joan Manuel Serrat com a mite del barri barceloní, on la seva família ha mantingut un negoci

En la cursa francesa, a més, va ser el tercer de la general el 1963, rere dos monstres com Bahamontes i Anquetil. També va ser dos cops segon en la general de la Vuelta (1962 i 1968), prova en què va guanyar tres etapes. Com a ciclista era un tot terreny que destacava sobretot pel seu caràcter fort –també quan havia de parlar amb els periodistes– i pels seus atacs des de lluny en què intentava sorprendre els que eren millors escaladors. Per la seva imatge també se l’havia conegut en el pilot i pels periodistes especialitzats com Rodolfo Valentino.

Es va retirar de professional el 1970, després d’unes 40 victòries però fins que la salut li ho va permetre va continuar fent sortides amb la bicicleta amb els seus amics. A Catalunya va guanyar la Setmana Catalana del 1964 i quatre etapes de la Volta entre el 1960 i el 1964.

En la història del Tour de França, només sis ciclistes catalans han aconseguit una plaça entre els deu primers. El primer gran heroi va ser Mariano Cañardo, en temps de la República (1934 i 1936), que va ser novè i sisè, tot i ser un vertader pioner contra els francesos i els ciclistes del nord d’Europa, molt més experts. El seu successor va ser el mateix Pérez Francés, també un immigrant com Cañardo. Pedro Torres va entrar just en el desè lloc el 1975. Un altre ciclista català nascut fora del país, l’escalador Pere Muñoz, va ser vuitè el 1984, i nou anys després l’osonenc Melcior Mauri va ser sisè. El 2013 va ser el torn per a l’últim gran heroi del ciclisme català, Joaquim Rodríguez, que va ser tercer rere dos monstres com Chris Froome i Nairo Quintana.

A banda de Rodríguez i Pérez Francés, només dos catalans més han aixecat els braços en una etapa del Tour: Poblet (1955) i Flecha (2003).