Tennis

El gran premi de Badosa

Debuta demà a Guadalajara i té com a rivals Sabalenka, Sakkari i Swiatek en el míting de mestres més obert, sense cap campiona anterior i amb només tres vencedores de Grand Slam: Muguruza (2), Krejciková i Swiatek

Guadalajara (Mèxic), la capital de la popular Jalisco, batejada com la perla d’occident o la ciutat de les roses, és la capital mundial del tennis amb la disputa de la 50a edició de les WTA Finals –des d’avui fins al dia 17–, un torneig d’oportunitats que simbolitza la imprevisibilitat del circuit femení i en què Paula Badosa, que estrena la seva condició de desena del rànquing WTA, té molt a dir. De fet, no serà l’única debutant a l’estadi Akron en una cita condicionada per l’altitud (1.600 m) en què sis de les vuit participants s’estrenen. Només Garbiñe Muguruza (4a participació) i Karolina Pliskova (5a) tenen experiència en la cita. Badosa és la segona catalana de la història, rere Arantxa Sánchez Vicario –13 participacions i finalista el 1993–, que s’hi classifica.

El títol a Indian Wells li ha permès complir un somni impensable fins fa no gaire. Irromp a l’antic Masters en un any per emmarcar que va iniciar en el lloc 70è i en el qual ha trencat el glaç amb dos títols. A més, té balanços favorables en enfrontaments directes amb algunes de les classificades: 2-0 contra Barbora Krejciková i 1-0 contra Arina Sabalenka –la rival de demà–i Iga Swiatek. El sorteig de la matinada passada l’ha situat, precisament, en el grup de Sabalenka i de Swiatek. L’altra rival és la grega Maria Sakkari, un enfrontament inèdit. L’èxit sonat al desert californià no només va enlairar la de Begur al míting de mestres i va reconfirmar la seva eclosió, sinó que també va constatar que pot guanyar tornejos d’alta volada en finals enrevessades com la que li va plantejar l’experimentada Victoria Azarenka.

És evident, doncs, que la conjuntura actual convida si més no a l’ambició. La tennista que arriba més endollada, no obstant això, és Anett Kontaveit, la dona miracle estoniana que va guanyar els dos últims tornejos consecutivament i va deixar la tunisiana Ons Jabeur –reserva, que ha renunciat– amb un pam de nas.

Una altra dada engrescadora és que cap ha guanyat abans el títol. Ashleigh Barty, la número 1, hi va renunciar i no defensarà el que va conquerir el 2019. I només tres, Garbiñe Muguruza (Roland Garros 2016 i Wimbledon 2017), Iga Swiatek (Roland Garros 2020) i Barbora Krejciková (Roland Garros 2021), han celebrat algun cop un Grand Slam.

La bielorussa Arina Sabalenka, la número 2 del món, va tenir Covid-19 fa poques setmanes i no passa el seu millor moment, tot i que presenta el millor rànquing i una gran potència. La jugadora del CT Barcino formada a Catalunya Garbiñe Muguruza, en canvi, té experiència. No en va, va arribar a les semifinals el 2015 i s’entreveu com una de les favorites. Està invicta a Mèxic després de guanyar dos cops a Monterrey.

Tot plegat, en un entorn de volatilitat, amb cinc campiones diferents en les últimes cinc edicions davant de cinc rivals diferents: Agnieszka Radwanska (2015), Dominika Cibulkova (2016), Caroline Wozniacki (2017), Elina Svitolina (2018) i Ashleigh Barty (2019). En les tres edicions precedents (2012, 2013 i 2014) la nord-americana Serena Williams –cinc títols– va imposar la seva llei. El rècord el té la txeca Martina Navratilova (8).

La tennista que ha fet un salt més brutal, però, és la txeca Barbora Krejciková. Ha passat de ser una doblista de gamma alta a guanyar Roland Garros i els Jocs de Tòquio i s’ha enfilat al top ten en un 2021 brutal. A París també va guanyar el títol de dobles i a Guadalajara tindrà una feinada perquè compatibilitzarà la competició d’individuals i la de dobles, en què és la primera favorita, al costat de la txeca Katerina Siniakova.

Ashleigh Barty (AUS) 2019
Elina Svitolina (UCR) 2018
Caroline Wozniacki (DIN) 2017
Dominika Cibulkova (ESL) 2016
Agnieszka Radwanska (POL) 2015
Serena Williams (EUA) 2014
Serena Williams (EUA) 2013
Serena Williams (EUA) 2012
Petra Kvitova (TXE) 2011
Kim Clijsters (BEL) 2010
Serena Williams (EUA) 2009
Venus Williams (EUA) 2008
Justine Henin (BEL) 2007
Justine Henin (BEL) 2006
Amélie Mauresmo (FRA) 2005
Maria Xaràpova (RUS) 2004
Kim Clijsters (BEL) 2003
Kim Clijsters (BEL) 2002
Serena Williams (EUA) 2001
Marina Hingis (SUI) 2000
És un grup dur perquè totes les rivals són fortes. Vull anar partit a partit i disfrutar del somni fet realitat
Paula Badosa

Horaris intempestius i 1.500 punts en joc

Els partits de tarda es jugaran a les 14 h, hora local; les 21 h a Catalunya. La jornada de nit arrencarà a partir de les 19.30 h de Guadalajara, les 2.30 h de la matinada a casa nostra, horari en què el dia 17 es jugarà la final. Els partits es podran veure a través de Teledeporte i DAZN. Avui debuten Krejciková-Kontaveit (21 h) i Pliskova-Muguruza (2.30 h). Guadalajara agafa el relleu puntual de Shenzhen (la Xina), que havia de ser la seu del 2020 en l’edició suspesa agafant el testimoni de Singapur i que té la concessió des del 2022 fins al 2030. És la primera vegada que es juga a Llatinoamèrica des que va arrencar a Houston el 1971. La campiona invicta sumaria 1.500 punts. Cada partit guanyat són 250 punts i cada partit perdut 150. El pas a la final atorga 330 punts i la guanyadora en sumarà 420 més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)