L’UAE, amb els milions dels Emirats Àrabs, aspira a ser, si és que no ho és ja, el nou Ineos (o Sky per als més nostàlgics) del pilot internacional. L’equip ha vingut a la Volta sense el monstre Tadej Pogacar i això no li va impedir ahir fer una exhibició de llibre, guanyar l’etapa amb un ciclista del qual es parlarà i molt, João Almeida, i posar setge al lideratge. Nairo Quintana (Arkéa) es va posar efectivament el mallot de líder però no té ni un segon d’avantatge respecte a Almeida. Els taurons del seu equip, quan encara falten tres etapes, inclosa la de Barcelona, estan a l’aguait. Totes les etapes tenen bonificacions pel mig i a les arribades.

Però anem a pams. El primer objectiu de l’UAE era cremar l’equip del líder i les altres formacions més temudes, Ineos i Movistar sobretot. Marc Soler, un fitxatge impagable per als de Pogacar, va començar la gresca al coll de Bóixols, a més de 100 quilòmetres. Al seu costat s’hi van col·locar altres bons escaladors, com Carthy, Herrada i Juan Pedro López. Soler, a 33 segons del líder, va obligar l’AG2R a no parar de treballar fins al peu de Boí, just en el moment en què el de Vilanova, que avui arribarà a casa, va ser finalment atrapat.

La festa dels escaladors

El gran port d’ahir, molt més exigent que el de la Molina, va posar finalment tothom al seu lloc. L’Arkéa de Quintana va ser el primer a moure l’arbre, a uns 12 km encara de la meta. Això va posar nerviós O’Connor, que va respondre en primera persona als primers canvis de ritme de ciclistes que no comptaven per a la general. Es va quedar sense companys al mateix temps que Alejandro Valverde (Movistar) es quedava enrere en la seva última Volta.

Per davant l’UAE va enviar un altre dels seus escaladors, el neozelandès George Bennett, a buscar una escapada que provoqués més nervis en la competència. L’Ineos va picar l’ham i Castroviejo i el jove Carlos Rodríguez hi van deixar la pell obrint pas a un atac que hauria de ser definitiu de Carapaz a només 3 km de l’arribada, però a l’equatorià no li va mancar rauxa però sí força. Higuita també va anar endavant just quan el líder va començar a passar debilitat.

El moment Almeida

Els dos quilòmetres finals del portuguès van ser tota una contrarellotge amb canvis de ritme. Ayuso també va quedar fos i Almeida va pedalar com si no hi hagués demà sense mirar enrere. Quintana, vencedor de la Volta del 2016 i més escalador, va jugar la seva carta a 1 km. Semblava que els rivals el veurien al podi però Almeida va persistir, com també ho va fer Higuita, que en condicions normals no podia deixar escapar una victòria que s’havia de jugar a l’esprint. Era el més ràpid amb diferència. Però l’arribada tenia trampa. Un revolt i 200 m de grava tramposa. Va quedar tancat i Almeida, en canvi, va agafar la línia bona per alçar els braços davant Quintana i aplegar els segons de bonificació justos (10) per empatar a temps en la general. Una bogeria.

Amb dos corredors empatats en el primer lloc i sense una contrarellotge a la vista, la Volta entra en una nova dimensió. No només hi ha bonificacions en l’arribada (10, 6 i 4) sinó també en els esprints intermedis i l’UAE sap que necessita un segon per assaltar el lideratge. Té el millor equip i no pot deixar escapar una oportunitat com aquesta amb Ayuso, Soler i companyia exercint d’escuders.

Si els segons d’avui i demà no resolen res, encara quedarà l’etapa de Barcelona, amb les exigents pujades a Montjuïc i les bonificacions de l’arribada. Al darrere, sense tanta pressió, Higuita, a sis segons, també hi podrà dir la seva. El millor, doncs, encara ha d’arribar.