Nairo Quintana ha dormit maleint els ossos d’aquell que va inventar això de les bonificacions en el ciclisme de ruta. El veterà colombià de l’Arkéa es va vestir de líder a Boí Taüll però amb João Almeida (UAE), més ràpid, més jove i amb millor equip, amb el mateix temps, la gestió de l’etapa d’ahir passava a ser un desafiament tal volta excessiu per als seus companys i ell mateix. Dit i fet. Camí de Vilanova en l’etapa de la Volta que havia de ser més tranquil·la després del pas pels Pirineus, l’UAE va deixar passar el primer esprint intermedi però en el segon ho va donar tot perquè Almeida pispés el segon que necessitava per ser el nou líder. L’altra cara feliç a l’arribada de Vilanova era la del jove esprintador anglès Ethan Vernon (Quick Step), que amb 21 anys estrena el seu palmarès en el World Tour en una arribada que cap equip va saber controlar.

Després que els tres escapats del dia, amb el palafrugellenc Joel Nicolau (Caja Rural) deixant-se veure, passessin al capdavant en el primer esprint bonificat, totes les mirades van apuntar cap al pantà de Foix, a uns 16 km de l’arribada, on hi havia l’altre punt calent de la jornada. Marc Soler, que per alguna cosa és de Vilanova, va marcar el ritme avisant que Almeida no volia esperar a la jornada d’avui a la duríssima etapa de Barcelona per assaltar el lideratge.

A la festa s’hi va afegir l’Uno-X, que va treballar per Johannessen. El jove noruec va ser el primer i Rui Costa, treballant per Almeida, va ser segon. El tercer lloc (el segon pendent) se’l van jugar el portuguès i Quintana, que no es va deixar impressionar, però el nou líder –ho van corroborar les imatges– el va avançar per pocs centímetres. S’imposava un nou ordre en la Volta amb Almeida com a canceller. L’UAE no semblava tenir-ne prou i encara Rui Costa i Marc Soler, en la pujada abans de baixar cap a la seva ciutat, van provar sense èxit d’escapar-se.

Cap a l’esprint

En els quilòmetres finals els equips amb grans velocistes, sobretot el BikeExchange i el Jumbo Visma, van mirar de posar ordre a 70 quilòmetres per hora. Amb el tren imparable va tenir lloc un petit miracle. El belga Ilan van Wilder (Quick Step) va anar per terra en el moment més perillós del dia, quan tothom buscava la millor posició. Amb la bicicleta i el cos del corredor sobre l’asfalt, tots el van esquivar però amb 800 m per endavant el grup es va descontrolar. Tothom va haver d’anar a la seva. Paradoxalment qui en va treure més rèdit va ser precisament un dels companys de Van Wilder, Vernon, que pel mig va demostrar que és un nom que caldrà apuntar. Ja va guanyar una de les etapes del Tour de l’Avenir del 2021. No tots els joves talents aspiren a guanyar el Tour de França, n’hi ha que han arribat per a això, per desafiar el tron de Mark Cavendish i els altres grans esprintadors de l’última dècada.

Més duresa

La lluita per les bonificacions convertirà l’etapa d’avui en un altre camp de batalla entre els primers de la general. El primer esprint intermedi està situat just després dels colls de les Llebres Mussara (1a) i Capafons (2a). Això complicarà la vida als que busquin l’escapada. Probablement l’UAE estarà menys nerviós que ahir (un cop ja té el mallot de líder) però encara hi ha nou corredors separats per menys de 30 segons, i Carapaz o el joveníssim Johannessen han donat proves més que suficients que no volen resignar-se.

Higuita (Bora) és el més ràpid de tots els favorits, però ahir no va tenir forces o no va saber col·locar-se per pispar algun segon. De fet, va estar a punt de perdre el tren del grup camí de Vilanova.