Sergio Higuita (Bora, 23 anys), una de les grans esperances del ciclisme colombià de les últimes temporades, ha assaborit el seu primer triomf en una volta per etapes al World Tour a Barcelona. És el tercer ciclista del seu país que guanya la general de la Volta. Abans ho havien fet Nairo Quintana (2016) i Superman López (2019). La primera pedra per al triomf la va posar en la brutal escapada al costat de Richard Carapaz entre Salou i Cambrils i ahir no va deixar ni un metre a l’esperança als seus rivals, sobretot l’equatorià, a 17 segons en la general, finalment segon. El tercer lloc en el podi va ser per a João Almeida (UAE), que també va atacar però massa tard (a l’última volta). En qualsevol cas el portuguès ha demostrat que és un ciclista jove d’un potencial enorme.

A banda dels protagonistes que van saludar des del podi la gentada que es va reunir a Montjuïc, l’altre jove que se’n torna cap a casa amb un somriure d’orella a orella és Andrea Bagiola (Quick Step), que va jugar bé les seves cartes. A un quilòmetre de l’arribada va entrar amb altres corredors en el grup dels favorits i va tenir temps per col·locar-se bé i rematar la jornada amb la seva victòria més rellevant des del seu debut com a professional.

Tots contra un

Les sis pujades al castell de Montjuïc no van acabar de canviar sensiblement la general, però no va ser per manca d’interès o ambició dels equips que pretenien fer baixar del tron el líder de la general. L’UAE va enviar primer al davant Marc Soler en un nombrós grup d’escapats que no van agafar mai prou diferència per somiar en la gesta pel treball de l’equip revelació de la prova, l’Uno-X noruec, que va treballar descaradament perquè Tobias Halland Johannessen lluités pel triomf de l’etapa.

El primer canvi de ritme al pilot principal amb Rui Costa, George Bennett i Soler, que va esperar els seus companys, no va tenir continuïtat, però els dos últims supervivents de l’escapada, Steven Kruijswijk i Quentin Pacher, van veure com la diferència es reduïa a pocs segons. Estaven condemnats.

Higuita, pràcticament sense companys, va saltar a tots els canvis de ritme dels seus rivals, fins i tot quan Carapaz, en la penúltima volta, més amb el cor que per les cames, va voler fer un últim intent desesperat a la recerca del triomf a la general.

Més força va tenir Johannessen, que amb la moral pels núvols va donar-ho tot en l’última pujada. Fins i tot Almeida, Carapaz i Quintana ho van passar malament. El portuguès es va refer i al costat d’Ayuso va provar de deixar enrere Higuita. Però res de res. En el descens cap a la meta va ser el valencià el que es va llançar en solitari, però els seus rivals van tornar a enganxar-se a la seva roda.

L’etapa

Un cop tothom va tenir clar que a Higuita ningú el podria deixar enrere va començar el marcatge per veure qui s’enduia l’altre premi gros del dia, l’etapa. Johannessen i Ayuso, els més ràpids, es fregaven les mans pensant en l’esprint, però al darrere corredors que havien sofert en l’última pujada ho van donar tot per tornar a arribar al grup de davant. Entre ells, Bagioli. L’italià, un esprintador complet, va tenir temps de col·locar-se bé i pel mig va ser imparable. El segon triomf dels joves velocistes del Quick Step després del que va assolir Ethan Vernon a Vilanova i la Geltrú.

Per recordar

Els aficionats trigaran a oblidar la 101a edició de la Volta. L’etapa de Barcelona no va canviar res, però l’espectacle entre Cambrils i Salou i el desenllaç en l’arribada de Boí-Taüll d’on Almeida i Quintana van sortir empatats amb el mateix temps, demostren que el disseny del recorregut estava pensat al mil·límetre.