L’UAE va tastar la seva pròpia medicina. L’equip més ofensiu del pilot va ser víctima d’una estratègia que coneix prou bé i que el deixarà sense la Volta. Richard Carapaz (Ineos) i Sergio Higuita (Bora) van iniciar la voladura de la general al coll de les Llebres (1a), a 130 km de l’arribada. Un suïcidi? Els dos sud-americans van agafar amb el peu canviat els rivals, que van reaccionar tard i malament. El resultat? Carapaz va guanyar una etapa èpica, de les que li agraden, i Higuita arriba a Barcelona com a líder de la general i amb tot a favor, si les forces no l’abandonen, per guanyar la Volta.

El drama de l’UAE va ser comprovar que Carapaz i Higuita ja baixaven de les muntanyes de Prades amb més de tres minuts a favor. Marc Soler, és clar, s’hi va deixar la pell en una persecució impossible ja que era ell tot sol contra dos supertalents. Els altres equips van abandonar l’equip del líder a la seva dissort. “No sou tan bons; espavileu-vos”, devien pensar els directors que sovint han viscut en la seva pròpia pell els atacs dels corredors de l’UAE. Sota la pluja, en revolts revirats, en un puja i baixa constant i un asfalt poc segur l’entesa entre els dos líders de la cursa estava cantada. Higuita, que va començar el dia a set segons del líder, tenia forces de sobres per donar-ho tot i Carapaz ja ve de fàbrica amb una bateria extra quan ensuma que una gesta l’espera a l’arribada.

Després de Soler, el torn va ser per a Rui Costa, que també ho va donar tot a mesura que s’acostava l’últim port del dia, la Teixeta (2a), amb els dos capdavanters encara amb un bon marge de dos minuts. Però el desgast no només estava al davant, sinó també al darrere. Ayuso, l’últim lloctinent d’Almeida, va fer un pas endavant i en el coll, finalment amb el suport d’un altre equip, el Bahrain de Wout Poels, va exercir personalment la funció de perseguidor oficial.

El descens del jove valencià (19 anys) va fer tremolar els mateixos responsables de l’equip. Com havia fet Mohoric a la Milà-San Remo, Ayuso va agafar cada revolt com si fos l’últim de la seva vida sense pensar ni amb l’aigua i les fulles que havien convertit l’asfalt en un perillós enemic. Ayuso, que es va acostar fins a poc més d’un minut dels escapats, es va adonar a 20 km de l’arribada, que s’havia quedar sol en la seva missió. Va frenar. Això encara va donar més vida a Higuita i Carapaz, que havien estat molt més prudents en la baixada. Al darrere tot es va trencar. Quintana i Poels van aprofitar el desordre per atacar també Almeida, que va viure un dels dies més estressants des que és ciclista professional. Al final, els favorits es van tornar a unir, però van perdre la batalla i segurament la guerra contra Higuita, que tot i perdre l’esprint de l’arribada és el líder i favorit.