Esport i política

Gerard Esteva

President de la UFEC

“Moner ha estat un revolucionari”

Considera que la transformació que ha fet el seu antecessor en el càrrec els últims anys l'obliga a mantenir-se en el mateix camí perquè l'entitat pugui continuar sent independent

No és prioritari
ara obrir noves instal·lacions, sinó optimitzar els recursos de
les que ja tenim
Hem aconseguit aigualir el text de
la llicència única perquè no afecti
de cap manera les federacions del país
Si el procés sobiranista acaba amb un estat independent, totes les federacions seran reconegudes

El jove dirigent Gerard Esteva (Barcelona, 1984) fa el salt de la federació de vela a la presidència de la UFEC, la patronal de l'esport a Catalunya. No amaga en cap moment la seva admiració per David Moner, que deixa el càrrec, i la seva pulsió sobiranista no li impedeix reconèixer que moltes coses encara s'han de negociar a Madrid. En el nou càrrec haurà de fer valer la seva condició d'excel·lent regatista per navegar en un món, el de l'esport, que també és política i que, per tant, també és poder. Es va llicenciar en dret i també té els estudis de grau superior de violí. Aquests dies llegeix Victus amb l'esperança que l'esport català no sigui derrotat per l'ambició del poder estatal.

Quin nivell de responsabilitat sent, amb tot el que ha significat la UFEC els últims anys?
Més que responsabilitat, el que sento és il·lusió per continuar el projecte que va engegar Pompeu Fabra l'any 1933 i que ha fet gran David Moner els últims 17 anys. Ho recordo sovint, però s'ha de dir. Hem passat d'un pressupost de 120.000 euros a un de més de 10 milions. Amb tot, més que responsabilitat, començo amb il·lusió, entusiasme i molta energia per fer encara més gran aquest projecte. Representem 69 federacions, 8.700 clubs i 900.000 llicències i som una de les primeres grans organitzacions esportives d'Europa.
El continuisme és en aquest cas la millor estratègia?
Si ho dic així, pot semblar que siguem conservadors. S'ha d'afegir, però, que el més gran revolucionari del món de l'esport els últims anys ha estat David Moner i, per tant, ser continuista vol dir a la vegada ser revolucionari.
Com és la UFEC que ha deixat Moner?
Gràcies a la transformació dels últims anys, hem aconseguit la independència econòmica, i això ens permet ser independents de les institucions. Generem els nostres propis recursos, uns diners que són per promoure l'esport, i donem serveis a unes federacions que no paguen quota. Tenim l'obligació, doncs, de mantenir el llegat de Moner, al qual seguirem fent consultes, perquè no li serà tan fàcil deixar de ser president.
Hi ha hagut competició entre els dirigents catalans per agafar el relleu de Moner.
Aquesta és una decisió que hem pres tots plegats, per unanimitat en una assemblea. Fa temps que treballo al costat de Moner i ell sabia que em podia fer confiança, perquè la meva passió és treballar per l'esport, ja sigui per la vela o per un projecte més gran, com és el que afronto ara.
Sent un dels dirigents més joves de l'esport català, li costarà fer-se valer?
La renovació sempre és bona, no només en el món de l'esport. Ara estem vivint un procés de renovacions, des de la monarquia fins als partits polítics. El nostre és un canvi tranquil, perquè tots compartim un projecte. El que em dóna força és tenir el suport unànime de les federacions.
És compatible la presidència de la federació de vela i la de la UFEC?
No, l'1 de juliol deixaré la presidència de la federació de vela. El vicepresident, Xavi Torres, n'agafarà el relleu.
Serà un president professional?
Legalment no ho puc ser; és una de les coses que hem demanat a la Secretaria General de l'Esport, perquè hi ha altres federacions que també ho han sol·licitat. Les federacions s'han d'adequar als nous temps.
Quina és la principal urgència que cal resoldre?
El que ens preocupa més és la llicència única. Esperem donar-hi solució al més aviat possible després de les reunions que hem tingut a Madrid.
Però el govern espanyol té la paella pel mànec?
Ja hem fet molts viatges a Madrid per mirar d'aigualir el text i quedar-nos com estàvem. El seu objectiu era estalviar-se 40 milions d'euros, uns 15 milions a Catalunya. Això seria un desastre, no per a l'esport d'elit, sinó per a l'esport de base. Les federacions catalanes s'haurien convertit en una simple oficina de recaptació.
A quina solució es pot arribar?
El text que anirà al Senat serà molt diferent. Les federacions espanyoles ja no cobraran per llicències, sinó per serveis prestats, i això s'haurà de pactar en les respectives assembles amb una majoria qualificada de dues terceres parts. En resum, ens quedarem com estàvem, que és el que volíem. Però no podem dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
També sembla que s'han aturat les inspeccions dels clubs per part de la Seguretat Social.
Si hi ha denúncies per part de particulars, es poden tornar a obrir investigacions. Però, si són d'ofici, estan aturades; aquest és el compromís que tenim amb ells.
Fa poc més d'un any, les federacions vau llançar un SOS per les retallades del govern. S'ha arreglat?
Allò va servir perquè la Generalitat prengués consciència que no podia jugar amb la tresoreria de les federacions. Si no es paguen els diners compromesos, es genera un estrès de tresoreria que complica la vida a totes les entitats. Nosaltres també hi vam intervenir. Vam signar una pòlissa de tres milions d'euros per ajudar a finançar el 50% de les subvencions pendents de les diverses federacions; també hem finançat amb recursos propis diverses federacions. Arran d'aquella roda de premsa, el govern es va posar les piles i va anar pagant relativament amb coherència i amb temps els diners que devia.
Però encara hi ha federacions en estat crític?
És que les retallades que hem tingut han estat d'un 60% o un 70% depenent de cada federació des del 2010. És molt! Hem de recuperar l'antiga inversió perquè l'activitat se'n ressent. Tenim esportistes molt bons que ara no podem ajudar perquè no tenim recursos. El món federatiu no deixa de ser un reflex de la societat: hi ha entitats que estan bé i n'hi ha que estan malament.
Us heu pronunciat clarament a favor del dret a decidir. Això porta problemes quan aneu a negociar a Madrid?
La veritat és que ens tenen bastant de respecte. El secretari d'estat [Miguel Cardenal] intenta consensuar les coses amb nosaltres, més que per por o respecte, per una qüestió pràctica. Ell veu que aquí controlem més del 40% de tot l'esport de l'Estat i, per tant, necessita que tinguem sinergies amb ell, perquè governar en contra del 40% d'un sector és molt difícil. Hi ha 2,2 milions de llicències a Espanya, aproximadament, i Catalunya en té prop d'un milió. Amb això està tot dit.
Amb el govern català hi ha col·laboració després que es quedés la gestió del nou mòdul del CAR?
En aquell cas, la justícia ens va donar la raó, però el que volem és un bon sistema de col·laboració entre el sector públic i el privat, i aquí sempre ens hi trobaran.
La UFEC obrirà més instal·lacions?
El projecte és optimitzar més els recursos de les que ja tenim. Tenim molt ajustada la despesa i ara el que hem d'aconseguir és trobar més esportistes o clients que s'hi abonin. Hem de fer bones campanyes de comunicació i aprofitar que la situació econòmica sembla que pot millorar.
L'altre gran servei és la corredoria d'assegurances. Encara es poden oferir millors preus?
Ara en sóc el conseller delegat i ens proposem no només oferir més bons preus, sinó més cobertures.
Les federacions reconegudes internacionalment es queixen que estan cada vegada més desprotegides. Què s'hi pot fer?
Han estat víctimes també de la crisi general i de les grans retallades. Quan estàs reconegut i perds suport econòmic, entres en una situació d'atzucac, no només perquè les despeses són més cares, sinó sobretot perquè tens el govern espanyol en contra.
Això amb la independència s'arregla, diuen.
Hi ha una cosa clara: si el procés sobiranista acaba amb un estat independent, totes les federacions estarem reconegudes internacionalment. I no només això, sinó que podrem estar en el Comitè Olímpic Internacional. Si som independents, doncs, s'arreglarà de cop i volta. Si no, continuarem trampejant.
Però l'esport ha de seguir el seu propi camí, a banda de la política?
Ja ho estem fent. Tenim una comissió que treballa en el reconeixement internacional de les nostres federacions i que té experiència, perquè té com a responsable Ramon Basiana, avalat per la seva tasca en el patinatge.
Segons un informe presentat per la Plataforma Pro Seleccions, amb la independència, Catalunya guanyaria uns 176 milions d'euros per a l'esport català. D'això se'n pot dir dèficit fiscal?
Em va fer la sensació que estava fet amb rigor. Tots ens hi trobem. Només posaré un exemple. Per un tema de vela vaig estar a Estònia fa poc. Són un milió i mig d'habitants i la seva federació té un pressupost del govern de cinc milions d'euros; nosaltres, que som deu vegades més grans, i tenim més èxits, rebem 150.000 euros. La diferència és abismal. Estic segur que amb un estat independent aconseguiríem tenir més recursos. A més, la representació del nostre país ens permetrà ser adults de manera nacional en el món de l'esport.
El Comitè Olímpic Català el donen per sentenciat?
Té una sentència en contra dels tribunals espanyols i està inhabilitat per poder actuar com a marca, però treballarem per obtenir el reconeixement absolut.
I, parlant de vela, en els últims Jocs no en vam tenir cap representant. Això canviarà?
Actualment el 60% de l'equip preolímpic espanyol està format per catalans. Això és fruit dels programes que hem fet amb els nostres esportistes els últims cinc anys, sobretot del projecte Somni Rio 2016. Som la primera federació en resultats esportius en l'àmbit espanyol i també en l'europeu. Per tant, allò que no teníem a Londres, perquè per arribar-hi havies d'haver sembrat els últims deu anys, ho tindrem a Rio gràcies a la generació excepcional que tenim. En l'àmbit econòmic, hem passat de 12.000 a 20.000 llicències i de tenir un pressupost de 2,5 milions a tenir-ne un de 6 milions. Hem fet el centre internacional de vela i hem tingut 200.000 euros de beneficis.
El 9-N ja sap què votarà?
No cal ni que ho digui [riu].

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)