La Volta ha arrencat a la meva ciutat, Calella, per cinquè any seguit. I a més, amb etapes amb inici i final a la ciutat, amb tot el que això representa de poder veure de molt a prop els ciclistes i tot el que els envolta. Durant anys em preguntava com era que ni la Volta ni la Setmana Catalana no tinguessin com a seu d'inici o final d'etapa a Calella, una ciutat eminentment turística. I alguna d'aquestes vegades que m'ho preguntava la meva mare em deia que, de petit, m'havien portat a veure un final d'etapa de la Volta a Calella, als Pins, que havia guanyat Pérez Francés. Jo no ho recordava, i no és gens estrany, perquè l'etapa de què em parlava es va córrer el 13 de setembre de 1964, i llavors em faltava un mes per fer quatre anys. José Pérez Francés es va posar líder en aquella segona etapa, que es va disputar en diumenge i havia començat a Barcelona. He repassat les cròniques d'aquell dia i, a part de parlar molt de la “Calella dels alemanys” dels anys seixanta del segle passat, m'han cridat l'atenció dues coses: que la Guàrdia Civil anava aturant els cotxes que anaven en direcció contrària a mesura que els ciclistes s'acostaven i que, aquell mateix dia, Guillem Timoner va ser campió del món en pista per cinquena vegada. Pérez Francés i Timoner, el ciclisme d'altres temps.