Motociclisme

POL ESPARGARÓ

RED BULL KTM

“El projecte de KTM i Red Bull no té límit”

La marca austríaca debuta en el mundial de Moto GP sortint des del fons de la graella, però ambiciona el títol d'aquí a tres anys. “El pressupost és altíssim i no paren d'idear coses per millorar. La capacitat de reacció que tenen és brutal”

El Maverick Viñales és el gran candidat al títol. Té molt talent, una moto molt bona i un equip humà al seu costat boníssim i de casa. Ho té tot

Després de tres anys i 53 curses a Moto GP, Pol Espargaró (Granollers, 10/06/1991) posa l'experiència del seu bagatge al servei d'un programa nou: començar de zero, fer evolucionar una moto que no ha estat mai en un circuit i fer-ho sota el paraigua d'una fàbrica guanyadora. En altres disciplines, però, campiona. “La seva filosofia és lluitar pels títols, i aquest esperit es contagia. Després de la meva etapa a l'equip Tech 3, és el que buscava.”

En els entrenaments a Phillip Island va acabar a 1,3 segons del millor temps i a Losail ho va fer a 2,1. Situa el balanç de la pretemporada entre aquests extrems?
Segurament: ni tan bé com a Austràlia ni tan malament com va semblar a Qatar. A Losail vam tenir problemes que no havíem tingut en cap altre circuit i ho vam pagar, però vam marxar d'allà sabent el perquè d'aquests problemes. I amb el poc temps que fa que la moto està en marxa, ja ho dono per bo. Estem més o menys preparats per a aquesta primera carrera.
És a dir, té la moto on pensava tenir-la abans del debut.
Mai en tens prou i sempre vols que la moto vagi millor. Ens passa a tots, però no em queixo. Hem de saber d'on venim i el que hem estat fent, com estava a València i com la tenim ara. És una moto que cada vegada que va a un circuit és la primera vegada que hi competeix. És lògic que ens costi més que a la resta, sobretot en les primeres curses; o tot el primer any, fins i tot. De la majoria de circuits, no en tenim cap mena d'informació. Hem de tocar de peus a terra i no caure en l'error de voler fer molts salts endavant en poc temps. Tot té el seu procés. Aquest any, tant pels pilots com per l'equip, és per aprendre i agafar experiència.
La tanda més llarga de voltes que ha fet en pretemporada (18) va ser justament a Losail. Què en van extreure?
Informació de final de cursa, que és on creiem que patirem més. També els moviments i el comportament de la moto amb el dipòsit ple, però el que buscàvem sobretot eren dades de final de carrera. Vam veure que en qüestions d'electrònica és on fallem més: com més voltes fem més perdem per volta. També tenim maldecaps amb l'acceleració, el control de tracció i l'antiwheele. Després de dotze, quinze voltes, tot això ens dona molts problemes. I motor, encara ens falta motor a baix.
De la manca d'acceleració, n'ha parlat molt durant la pretemporada.
A Losail vam patir molt. Se'ns van ajuntar dos problemes molt grans: falta d'adherència i falta de tracció. El control de tracció havia de treballar molt i la roda del davant se'ns aixecava moltíssim. Ens va costar controlar aquests dos paràmetres de manera conjunta, que treballessin en sintonia. El fet positiu és que sabem què ens passa i per què, i a la fàbrica han treballat de valent per solucionar-ho. Estic convençut que en la cursa inaugural patirem molt menys, en aquest sentit.
Del comportament en el revolt, n'està content?
Sí. Una vegada som a la recta, en aerodinàmica i estabilitat, la moto és ràpida [340 km/h de velocitat punta] i no es mou. L'únic problema és l'acceleració. Però entrant en el revolt, en la frenada, la moto és molt estable i et permet frenar molt tard. La moto té punts molt bons d'on podem treure molt suc, però també penalitzem molt en altres coses que ara mateix ens condicionen excessivament, i això no permet veure tot el potencial que tenim. Però tot arribarà: és qüestió de temps.
Per tal que l'aficionat es faci una idea de partida, a quina de les motos de la graella s'assembla més la KTM?
És una moto pensada una mica seguint els paràmetres de l'Honda. La forma de conduir, pel que he vist en pista, és més semblant a l'estil de pilotatge i funcionament que tenen les Honda. S'hi assemblaria però, òbviament, ara som a anys llum d'una Honda.
El fet d'haver treballat tres anys amb el Bradley Smith a Tech 3 permet fer una evolució més ràpida?
Segur. La bona sintonia que tenim fa que parlem i comentem les coses que sentim sobre la moto de manera conjunta, entre nosaltres i entre els equips de mecànics. Això ens ajuda moltíssim. Evidentment, som rivals i ens volem guanyar l'un a l'altre. Això funciona així, però tenim molt bona relació i en aquest moment de la nostra carrera ens necessitem i l'equip necessita que treballem a l'una. Parlar, comunicar-nos, és l'única manera per fer evolucionar la moto de manera ràpida. Cadascú fa el seu camí, però hem de compartir informació. És imprescindible.
A Tech 3 havia tocat sostre?
Tocar sostre és dir molt, però sempre vols una mica més. I quan has estat tres anys en un lloc, els resultats són sempre més o menys els mateixos i saps que no pots lluitar amb les motos oficials, és una mica frustrant. La Yamaha va molt bé i lluitar per ser la primera satèl·lit gairebé ho tens garantit, com vam fer el primer any i l'últim. Però d'aquí no pots passar. I això et porta a pensar que voldries pilotar per un equip oficial. I quan se t'obre una porta com la que vaig tenir amb KTM, no ho dubtes. Evidentment, no és el mateix anar amb una fàbrica nova que amb una de guanyadora que fa molts anys que és al davant, però és la dinàmica que vull. Vull guanyar, i per fer-ho has d'estar en un equip de fàbrica. I KTM i Red Bull ho estan posant tot per aconseguir els millors resultats en un termini relativament curt.
Els avantatges de treballar per una fàbrica respecte a fer-ho per un equip satèl·lit.
Una fàbrica és una altra cosa, no només en el tema de pressupost: en l'enginyeria, en les peces, en el desenvolupament, etc. Pots fer evolucionar una moto de manera que s'enganxi a tu, com un guant. Això en un equip satèl·lit és impossible perquè no pots fer cap moviment sense el consentiment de la fàbrica, i aquesta mai permetrà que vagis per una línia diferent d'una d'oficial. Tot plegat et dona molt més marge. Pots provar coses que potser no van bé, però sempre tens la possibilitat. Això fa que l'esperit que tots tenim de millorar no es vegi coartat i és el que et permet arribar un dia a ser al davant, cosa que espero que sigui aviat i que ho pugui gaudir jo.
Per exemple, què va demanar després de Phillip Island que ja tenia a Losail?
El motor mateix, amb els problemes d'acceleració de què parlàvem. Vam demanar-ne un amb uns reglatges diferents per tal que amb revolucions més baixes poguéssim posar més potència, i a Losail ja el teníem. En menys de tres setmanes. I ara ja estan treballant en un altre que esperem tenir aviat. Amb el xassís també ens va passar: en teníem dos i tots dos anàvem bé en un aspecte diferent de l'altre i en necessitàvem un tercer amb el millor de cada un. I ho hem pogut tenir. La capacitat de reacció que té KTM és brutal. A més, és un equip europeu, i no té res a veure amb un de japonès i les jerarquies que els regeixen. Aquí et poden tenir fetes unes peces noves que has demanat el dia abans. En aquest aspecte estic supercontent: l'equip treballa moltíssim i ho dona tot en tot moment per tal que el projecte tiri endavant.
Un projecte que, segons van dir els caps de KTM en la presentació, ha de lluitar pel títol d'aquí a tres anys.
[Riu] És la seva filosofia: amb el Dakar van trigar tres anys, amb el Supercross van trigar tres anys i aquí volen fer-ho igual. Sense cap ànim de menysprear les altres disciplines, però a Moto GP entren en joc l'electrònica i el xassís amb unes forces G que no estan en les altres disciplines. Tot és molt més complicat i sensible. Però ells estan molt convençuts i la veritat és que, com dic, ho estan posant tot per assolir el repte. El temps ens donarà o no la raó, i espero poder aconseguir junts aquests resultats.
Ser en un equip que treballa només per guanyar és pressió i també una motivació afegida.
Exacte, i aquest esperit es contagia. Els ulls els brillen cada vegada que parlen del projecte. I sobretot, de la seva mentalitat, en parla la reacció que tenen per com han funcionat les coses noves que hem posat a pista. No dormen si no han de dormir i no paren d'idear i esbossar coses per millorar. El pressupost de l'equip és altíssim i no escatimen recursos quan és hora de crear nou material del no-res. I això és superagradable: veure tanta gent treballant en una direcció amb aquestes ganes i aquest esperit de superació... Veure aquest comportament és impagable, sobretot quan les coses no surten com vols.
Com ha d'anar i com ha d'acabar l'any per complir les seves expectatives?
No puc contestar-ho ara. El nivell de desenvolupament que tenim a KTM és tan alt que no sabem fins on podem arribar. Només sabem d'on partim, que és del darrere de tot, d'una moto que comença de zero. Pensar que estarem lluitant pel Top 10 només començar, per exemple, és del tot irreal. Però el projecte no té límit: ho donaran tot i ho posaran tot quan faci falta. Llavors veurem si podem acabar la temporada tan endavant com ens proposem. Serà qüestió de ganes, d'esforç i d'acabar tocant la tecla. Avui diria que seria genial acabar l'any lluitant per un Top 10, però ja ho veurem.
Vist com ha anat la pretemporada, hi ha vida més enllà del Marc Márquez i el Maverick Viñales en la lluita pel títol?
Complicat, molt complicat. La veritat és que el Maverick és el gran candidat al títol d'aquest any, evidentment sense oblidar-nos del Marc. Els últims entrenaments que vam fer a Qatar no van ser molt bons per ell, però estic convençut que les coses li aniran bé i que serà al davant, tant en la primera cursa com durant tot l'any. A banda d'ells, imaginar que hi haurà algú altre en la lluita se'm fa molt difícil. El seu nivell és molt elevat, i, tot i que mai se sap, no veig cap altre pilot de les motos oficials capaç d'igualar el seu ritme. I a veure les Ducati, que en les primeres curses sempre van molt bé, tant les oficials com les satèl·lits. Serà un campionat divertit.
El favorit número u és el Maverick?
Sí, sí, ara mateix, sí. Ja ho vaig dir quan va acabar l'últim mundial, que seria un os molt dur per a la resta. La Suzuki era una moto que anava bé, però era ell qui li donava el plus per lluitar amb els del davant. És un pilot jove, amb molt talent, amb totes les ganes, amb una moto molt bona i amb un equip humà al seu costat boníssim i de casa. Al final les motos són matemàtiques: quan tots els factors estan en línia el resultat és clar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)