Ocupin les seves localitats
Montmeló serà aquest cap de setmana l'epicentre de la velocitat mundial, en un gran premi en què Marc Márquez buscarà continuar a la seva i sumar el setè triomf en set curses
A tota velocitat, és clar. I amb tota naturalitat, evidentment.
Des que va pujar per primera vegada a l'Honda de Moto GP, el 14 de novembre del 2012 al circuit de Xest, Marc Márquez (Cervera, 1993) ha traslladat el campionat del món de motociclisme a una altra dimensió. Per sobre de tot, per l'astoradora capacitat per anar ràpid des del primer moment i en qualsevol circumstància. I, causa directa d'això, per aquest estat febril d'acaparar rècords, registres i efemèrides en què ha convertit cada nou cap de setmana de gran premi. Per exemple, ara i aquí, a menys de vint-i-quatre hores de sortir al primer entrenament lliure al Circuit de Catalunya, immers en una seqüència de sis victòries en les sis primeres curses del mundial, un fet, el de triomfs enllaçats des d'un inici de campionat, que només Giacomo Agostini, amb 10, Mike Hailwood (7) i John Surtees (7) entre el 1959 i el 1970 han millorat.
Exacte, esmicolats tots els registres haguts i imaginats, de talent i de precocitat, les comparacions que aguanten Márquez són totes d'una altra vida. En aquestes estem, amb el fenomen de Cervera.
El saber d'un any
Sense fer pretemporada –s'havia trencat el peroné a un mes vista de la cursa inaugural–, entre crosses i videojocs, va guanyar a Losail lluitant amb Valentino Rossi, va passejar-se per Austin, Río Hondo i Jerez, va remuntar deu llocs a Le Mans i, fa dos diumenges, va mossegar cada centímetre de pista per imposar-se a Jorge Lorenzo a casa seva, a Mugello. “Com han canviat les coses en un any”, deia divendres al traçat toscà. I tant, si ho han fet!
El campionat del 2013, el que va ser el seu debut en la categoria gran, Márquez va arribar a Montmeló envoltat ja d'un aire d'estrella del rock dels seixanta, quasi sense voler, reordenant les prioritats dels aficionats. I això que, després de les cinc primeres curses era a disset punts del líder del campionat –aleshores Dani Pedrosa en tenia 103; ell, 77, i entre tots dos hi era Lorenzo, amb 91–, perquè només sumava un triomf, un segon i dos tercers, a més d'un zero per la caiguda a Mugello, justament. I des d'aquell estèril cap de setmana italià fins avui, Márquez acredita 18 podis de 19 possibles, amb onze victòries i un títol mundial. Entre la velocitat pura i l'especial capacitat per interioritzar informació –la dels seus mecànics i gent de confiança però, sobretot, la que li transmet la moto–, poc més de dotze mesos de diferència.
Circuit complicat
Una experiència acumulada que s'haurà de veure tant aquí a Montmeló com d'aquí a quinze dies a Assen, a Holanda, circuits que generalment s'adapten bé a les Yamaha, com ho prova que només en un parell d'ocasions en els últims cinc anys no hi ha guanyat una moto d'Iwata.
Va ser Casey Stoner en els dos casos, el 2012 a Assen i el 2011 al circuit de casa nostra. Per tota la resta, victòries sempre de pilots de Yamaha: de Lorenzo (4), de Rossi (3) i de Ben Spies (1). A més, en el cas particular de Márquez, notar que el lleidatà només ha guanyat a Montmeló el 2010, quan corria encara amb la 125 cc. Ni els dos anys a Moto 2 ni l'any passat –tercer rere Pedrosa, a qui va intentar avançar del dret i del revés– va aconseguir el triomf. És a dir, més complicat encara.
És a dir, senyores i senyors, ocupin les seves localitats que l'espectacle és a punt de començar.
Notícies relacionades
Notícies
Diumenge,12 maig 2024