El lloretenc Àngel Mullera va signar la millor actuació de la seva carrera, i va acabar obtenint la medalla de bronze dels 3.000 m obstacles de l'europeu, el dia que la família atlètica va haver de suportar l'enèsim despropòsit del francès Mahiedine Mekhissi-Benabbad. Aquest cop, però, la seva actitud li va sortir molt cara. El selvatà va arribar a la meta en quarta posició, però va avançar un lloc després de la desqualificació del fondista gal, que havia estat el vencedor i d'entrada enllaçava el seu tercer títol continental consecutiu. El fondista gal va abordar la recta d'arribada amb un còmode avantatge, es va treure la samarreta i se la va posar a la boca en senyal de suficiència, un gest que va ser considerat com una falta de consideració per la majoria dels seus rivals. En un primer moment, el jutge de competició només el va amonestar amb una targeta groga, però la posterior reclamació de la delegació espanyola es va resoldre amb la desqualificació per part del Jurat d'Apel·lació, en virtut de l'article 143.1 del reglament de la IAAF: “En totes les competicions els atletes han de fer servir vestimenta que estigui neta, dissenyada i portada de forma que no sigui ofensiva (...). Cada atleta ha d'anar proveït de dos dorsals que durant la competició han d'anar posats de manera visible sobre el pit i l'esquena.” Segons la federació espanyola, les resolucions del Jurat d'Apel·lació són inapel·lables.

Pel que fa a la cursa, Mullera havia afrontat el toc de campana en tercera posició i veia com les possibilitats de medalla s'esvaïen quan el també francès Yoann Kowal, que el va superar en els últims 200 metres, i el polonès Krystian Zalewski esprintaven amb força per completar les places d'honor. El selvatà, en tot cas, completava el millor èxit de la seva trajectòria i arribava quart (8:29.61), a davant de l'andalús Sebastián Martos (8:30.08). Posteriorment, es va saber que la seva recompensa encara seria més gran.

Expressament o no, Àngel Mullera encara no havia ensenyat les seves cartes durant aquest curs. El quart lloc en el campionat d'Espanya i els discrets 8:40.47 no eren la millor targeta de presentació per accedir a l'europeu. El català, però, es reservava tot l'arsenal per a la cita més important de la temporada, que tenia marcada a l'agenda des que el 2013 va fer un salt endavant en la seva carrera amb l'onzè lloc en el mundial de Moscou. Un cop a Zuric, en les eliminatòries, tampoc va oferir les millors sensacions, classificant-se per a la final en la repesca per temps. Ahir es va confirmar que el millor atleta català del 2013 es guardava els seus cartutxos per a la cita definitiva. La sortida de la final, en què va prendre momentàniament el lideratge, ja va ser premonitòria. Era un altre Mullera, convençut de les seves forces. El lloretenc ja havia vaticinat un ritme de cursa més ràpid que en les eliminatòries i que es resoldria en les dues últimes voltes. I no es va equivocar. No es va posar nerviós quan el turc Akdag va prendre el comandament, va situar el grup en fila índia i va quedar endarrerit fins a la desena posició. A dues voltes per al final ja havia avançat fins al sisè lloc i en els últims 400 m marxava decidit rere les passes de Mekhissi i Zalewski, que finalment el conduirien al millor èxit de la seva carrera.