Fa unes setmanes es va disputar la marató de Barcelona. Aquesta disciplina atlètica ens evoca la gènesi de l'olimpisme modern. Va ser el filòleg Michel Bréal qui va explicar a Pierre de Coubertin la idea d'accentuar el sentiment patriòtic del poble grec tot incloent en els Jocs Olímpics una cursa que commemorés un gran moment històric d'aquells temps. D'aquesta manera, el baró va incorporar la marató en el programa esportiu d'aquells primers Jocs Olímpics d'Atenes (1896). Es tractava també de retre un homenatge a la gesta protagonitzada pel soldat Filípides el 490 aC. Aquest personatge va córrer des de Marató fins a Atenes per tal de comunicar un fet transcendent: els grecs havien derrotat els perses en la batalla de Marató.

Filípides va caure extenuat, a les portes de la ciutat, amb un crit de victòria (“nike”) brollant dels llavis. Temps després es va saber que era una llegenda inspirada en l'emoció d'un esdeveniment excepcional. Gràcies a batalles com aquella, els grecs van assolir el triomf en les guerres mèdiques. Aquesta fita va representar la salvació de la seva civilització davant de l'amenaçador perill persa. Va ser així com van poder salvaguardar la seva identitat i desplegar totes les seves potencialitats. Derrotant la tirania i la servitud, van poder afermar la superioritat de la seva cultura i els seus valors i es va consolidar la democràcia i la pau en alguns pobles de l'Hèl·lade.

La marató és una prova impregnada d'un profund simbolisme. Ens recorda una vegada més que la nostra tradició esportiva enfonsa les seves arrels en l'antiguitat grega. La marató –que clou els Jocs Olímpics– és una modalitat que aplega alguns dels principis fonamentals de la filosofia olímpica. Recordem quina definició d'esport va elaborar Coubertin en el seu moment: “Culte voluntari i habitual de l'exercici muscular intensiu, refermat en el desig de progrés, que pot arribar fins al risc.”

La marató, caracteritzada per la gran resistència psicofísica dels seus practicants, segueix tenint una gran rellevància en l'imaginari esportiu. Com diu Solar, el maratonià expressa solitud, capacitat de sacrifici, renúncia al que és superflu en favor del que és important, el triomf de la llibertat. Cada cop hi ha més persones que participen en una prova tan exigent com la marató. Si per a molts la salvació es troba en el seu jo, el fet de convertir-se en finisher d'una marató pot ser un punt d'inflexió en el seu camí existencial. Citem Emil Zátopek, una de les llegendes de l'atletisme: “Si vols córrer, corre una milla. Si vols canviar la teva vida, corre una marató.”