Amb la confirmació d’Adam Hanga com a jugador del nou Barça de bàsquet –intueixo que en breu oficial–, la imaginativa, arriscada i estalviadora maquinària de despatxos del Palau Blaugrana repeteix la mateixa operació que gairebé els darrers sis anys: fitxar jugadors del Baskonia. No són pocs els que han fet el mateix camí abans que l’aler hongarès. Huertas, Oleson, Lampe, Pleiss... habitualment abonant a l’hàbil Josean Querejeta una quantitat considerable. Potser estalviarien temps i diners fitxant el seu guru, Alfredo Salazar, que en trenta anys acumula una llista d’encerts ben llarga.

Després del ridícul d’enguany no hi ha hagut manies pressupostàries a l’hora d’anar pel tècnic, Sito Alonso, Hanga i Larkin –aquest ha volat als Celtics–. A pagar! Suposo que això no té res a veure amb el model (?) d’Albert Soler. Què és el model? Des dels temps que jugava Manolo Flores, qualsevol club de primera catalana et venia el projecte del planter... Està tot inventat. Sobretot el discurs. A València també saben el que és fitxar pel Barça (Oriola, Ribas, Doellman, Claver, Perovic). Oriola, que ha costat 1 milió d’euros, fa tres anys estava a Osca, en la LEB Or, i Hanga, en fa quatre, al Manresa, on abans hi havia un tal Llull. Tot i el bon criteri de Joan Creus, esperem que ara s’estabilitzi al Palau un equip de scouters professional i jerarquitzat per no fer ridículs tipus Munford, i començar a fer algunes apostes viables econòmicament. Juan Llaneza pot donar llum i sentit a una optimització dels recursos, tenint en compte la ferotge competència del CSKA, el Fenerbahçe... M’arriba que l’asturià i Sito Alonso són els que proposen i construeixen el nou Barcelona. El sentit comú ha liquidat opcions sense talent per a aquest nivell com Eriksson i Diagne. També es reconduirà, suposo, la bestiesa d’enfocar Koponen com un 1.

L’equip és una altra història, tot i que no era gaire difícil superar el desastre anterior. Heurtel és opció top i contrastada, i Pressey l’aposta que tard o d’hora havies de fer, tot i que repetir amb Granger la parella directora de l’Efes no hauria estat malament. Una tripleta amb Vives, excel·lent. No podrà ser. Al 2 hi ha tir, creació i experiència, tot pendent de com estarà Pau Ribas. I Kurucs i Marc Garcia sí que tenen potencial Barça, a part que siguin formació. Sanders i Hanga estan per competir al màxim nivell en l’Eurolliga. Torna el físic, a la fi. És a dins que hi podria haver una mica més de múscul. Al voltant de Seraphin i Claver hi ha pivots amb talent i molta activitat, però poca intimidació i duresa. Per tornar a lluitar per la final four, sí. Per guanyar-la...