Per raons tristes, darrerament l’islam ha estat objecte de molts debats. Per aquest motiu, vull rememorar un episodi fonamental en la vida de Muhammad Ali. A partir d’un cert moment, Cassius Clay va quedar impressionat pel missatge de la Nació de l’Islam. Aquesta entitat també rebia el nom de Musulmans Negres (Black Muslims) i estava encapçalada per Elijah Muhammad. Un dels seus grans sacerdots era Malcolm X, que no va trigar a conèixer el nostre boxador. Convençut del seu enorme potencial esportiu i social, durant uns anys el carismàtic Malcolm X va ser el seu conseller espiritual. Citem-lo: “Clay és el millor esportista negre que he conegut, un home que significarà més per al seu poble que qualsevol altre esportista anterior. És més del que va ser Jackie Robinson, perquè Robinson era un heroi per als blancs.” Jackie Robinson —que va acabar donant suport a Luther King— va ser el primer jugador afroamericà a trencar la barrera racial de les grans lligues del beisbol. Poc després va arribar aquella gloriosa nit en què Clay va sorprendre tothom amb les seves prestacions pugilístiques. Moments abans d’iniciar-se el combat, va realitzar una pregària a Al·là dins dels vestidors acompanyat de Malcolm X; aquest li va recordar una vegada més que ser musulmà implica no tenir por.

Contra tot pronòstic, va noquejar el temible Sony Liston i es va convertir en el campió mundial dels pesos pesants. Des d’aleshores, va quedar clar que aquell tità picava com una abella i es movia com una papallona. Ell mateix va poder proclamar als quatre vents: “I am the king of the world!” L’endemà, Ali va fer públic el seu ingrés a la Nació de l’Islam i, per tant, la seva conversió a la religió musulmana. Això va comportar la substitució del seu antic nom pel de Cassius X: la lletra X simbolitzava la seva identitat africana perduda i era un homenatge a Malcolm X. Però Cassius X va ser un nom de transició; finalment es va anomenar Muhammad Ali (o sia, ‘digne de lloança’). Tal com va dir ell: “El meu nom és Muhammad Ali, no Cassius Clay, aquest és un nom d’esclau que no faré servir mai més.” El seu antic nom provenia d’un abolicionista que va heretar quaranta esclaus i una plantació. Cal recordar que l’esclau era reduït a una propietat del seu amo, que li posava el seu nom per marcar-lo com una de les seves possessions. No deixin de llegir l’extraordinària biografia escrita per David Remnick, traduïda al castellà amb el títol Rey del mundo: Muhammad Ali y el nacimiento de un héroe americano. Hi trobaran la formidable història d’un home que ens va deixar el 3 de juny del 2016.