D'entrada, i abans de res, enhorabona al Voltregà. Guanyar a casa de l'etern rival el derbi osonenc d'hoquei sobre patins per 1-6 deu ser una experiència gairebé orgàsmica, com va dir Alberto Mazón quan es va endur els punts de Reus ara ja fa molts anys al capdavant d'un emergent Flix posteriorment desaparegut. Felicitacions al tècnic Ricard Ares i als seus jugadors. Com va dir Carlos Figueroa, el tècnic perdedor, en una frase amb rerefons “un grup de joves amb molta il·lusió ens ha derrotat”. No és gens normal que el Vic, que aquests anys ha lluitat sempre a dalt i que manté un grup d'homes contrastats, perdi per un resultat tan contundent contra un equip que lluita per salvar-se. El campió de la supercopa de fa dues temporades, però, ja ha cedit quatre partits a casa dels sis que hi ha jugat. Aquesta estadística no permet atribuir la condició de circumstancial a la diagnosi. Amés, s'ha estimbat contra dos dels darrers classificats, el Voltregà i l'Alcoi, el cuer, i només va esgarrapar un empat a la pista del penúltim, el Monjos. En canvi, el Vic va esbandir el Reus a l'Olímpic, va trencar la imbatibilitat del Noia, va fer una segona part digna contra el Barça tot i perdre i va tutejar el Benfica en la lliga europea (4-4) i a fora va empatar a Riazor. “La situació és molt greu”, declarava dissabte Figueroa, que prioritza la recuperació anímica abans que les càbales per accedir a la copa. El tècnic promet més treball i demana a les vaques sagrades que estirin el carro. També espera un gir en la dinàmica golejadora precària que els persegueix malgrat tenir paradoxalment el fins fa ben poc pitxitxi en les seves files, l'argentí Lucas Ordóñez, que ha fet 18 dels 34 gols una dependència excessiva. Al Vic li falta concentració i només obté fruits quan s'hi posa amb els cinc sentits. Hi ha desgast físic i emocional per part de jugadors clau i dificultats per adaptar-se a l'estil més agosarat que proposa el tècnic. Ara mateix, el nivell de l'equip no és el d'aquell conjunt que prenia títols al Barça, d'acord. Però d'aquí a deixar-se humiliar pel Voltregà o cedir amb l'Alcoi hi ha un terme mitjà que els seus aficionats, que deuen estar emprenyadíssims, tenen tot el dret a reclamar.